La mort no té la darrera paraula. Després del profund i llarg silenci del dissabte sant, el sepulcre que va acollir el cadàver de Jesús va ser testimoni de l’infinit poder del seu Amor. Un testimoni mut però eloqüent. El sepulcre és buit i aquesta és la gran notícia. No hi ha paraules per explicar la resurrecció del Senyor, només signes, suficients per creure encara que no s’aconsegueixi comprendre.
Joan i Pere corren al sepulcre, alertats per Maria Magdalena, i allò que veuen els fa creure. Fins aleshores no havien entès les Escriptures, tampoc havien comprès Jesús quan els parlava de la seva mort i resurrecció. Ara, davant del sepulcre buit, veuen i creuen. La llum de la fe és tan potent que aconsegueix il·luminar la seva intel·ligència i fa esvair les tenebres del seu cor.
Jesús ha vençut la mort per sempre. La Vida divina va tornar el Senyor al nostre món, al tercer dia, per no morir mai més. Aquesta és l’esperança que el cristià està cridat a difondre, el goig d’anunciar a Crist viu, i que la seva nova vida omple de sentit la nostra.
Comentaris de l’evangeli: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilies