Un cop més Jesús parla als seus deixebles, avui a nosaltres, fent servir una imatge senzilla, fàcil de comprendre. Tanmateix, el sentit de les seves paraules és profund, i ajuda a entreveure quina és la unió que hi ha entre els qui segueixen el Senyor i Jesús mateix.
“Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit”, diu Jesús als seus deixebles. Les sarments són les tiges de la vinya, d’on brollen les fulles i els raïms, no tenen vida si se separen de la vinya, en formen part, són la mateixa vinya.
Jesús vol que els deixebles visquin d’Ell, però no només això, sinó que Ell vol viure en els seus deixebles. Es tracta d’una unió en un doble sentit: Jesús introdueix els seus deixebles en la intimitat divina i, en conseqüència, ells mateixos poden portar Déu allà on siguin.
Fins a set vegades es repeteix en aquest breu text el verb “estar en” perquè no quedi cap dubte sobre el sentit de les paraules de Jesús: la unió que proposa als seus deixebles és habitual, perdurable en el temps i amb vocació d’eternitat. Una unió que ha de tendir a ocupar el pensament, a omplir el cor i a reflectir-se en les accions. Així, amb aquesta unió forta, els deixebles tenen una vida rica en fruits.
La imatge de la vinya i els sarments il·lumina també una altra realitat: la de l’Església, que està formada pel conjunt dels deixebles de Jesús. També l’Església donarà molt de fruit si els deixebles romanen units entre ells i es nodreixen de la vida que Jesús els ofereix.
Comentaris del evangeli: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies