Text de l’Evangeli (Jn 10,1-10): En aquell temps, Jesús parlà així: «En veritat, en veritat us dic: qui no entra a la pleta de les ovelles per la porta, sinó que hi salta per un altre lloc, és un lladre i un saltejador; però el qui hi entra per la porta és pastor de les ovelles. A aquest el porter li obre, i les ovelles senten la seva veu, i crida les ovelles pròpies, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir a fora. I quan les seves les té totes a fora, va al davant d’elles, i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu; però si és un estrany no el seguiran, sinó que en fugiran, perquè no coneixen la veu dels estranys». Jesús els posà aquesta comparació, però ells no entengueren de què els parlava.
I els digué altre cop Jesús: «En veritat, en veritat us dic: jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi, són lladres i saltejadors, però les ovelles no els escoltaren. Jo soc la porta: si algú entra per mi se salvarà, i entrarà i sortirà i trobarà pasturatge. El lladre no ve més que per robar, matar i destruir. Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància».
El discurs del Bon Pastor, que Jesús adreça als seus deixebles, adquireix una ressonància especial quan el llegim en el context de la Pasqua. Encara són vius en el nostre cor cadascun dels detalls de l’entrega de Jesús a la creu, per cadascun de nosaltres. Jesús ha donat la vida: la imatge del pastor ha pres realitat amb una vivacitat extraordinària. Avui no contemplem només una paràbola, sinó una veritat profunda i concreta.
Jesús és el pastor i, alhora, la porta. Seguir Jesús no és simplement anar darrere seu, com qui accepta uns principis o s’adhereix a un líder. Qui es decideix a seguir-lo descobreix una manera nova de viure, perquè el Senyor no només condueix les seves ovelles, sinó que els permet “entrar” en Ell i participar de la seva comunió amb Déu. Jesús concedeix una vida plena, abundant, perquè ens dóna Déu.
Jesús ha complert la seva paraula. No només ha donat la seva vida a la creu, sinó que la comparteix d’una manera sorprenent. Aquesta entrega és la prova més clara del seu amor per nosaltres. La fe en l’amor incommensurable de Déu té un fonament sòlid.
En el diumenge del Bon Pastor, l’Església celebra la LXIII Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i el Papa convida tots els fidels a crear contextos favorables perquè el do de la vocació pugui ser comprès i acollit. «Només si els nostres ambients brillen per una fe viva, la pregària constant i l’acompanyament fraternal, la crida de Déu podrà sorgir i madurar, convertint-se en camí de felicitat i salvació per a cadascun de nosaltres i per al món. Recorrent el camí que Jesús, el Pastor bell, ens indica, aprenem així a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i a conèixer més de prop Déu que ens ha cridat» (Lleó XIV, Missatge, IV Diumenge de Pasqua, 26 d’abril de 2026).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies