Text de l’Evangeli (Lc 14,25-33): En aquell temps, molta gent feia camí amb Jesús. Ell girant-se els digué: «Si algú ve a mi i no avorreix el pare i la mare, i la muller i els fills, i els germans i les germanes, i fins i tot la seva vida, no pot ser deixeble meu. I el qui no porta la seva creu i ve rere meu no pot ser deixeble meu.
Perquè, qui de vosaltres que vulgui edificar una torre, no s’atura primer i calcula les despeses, si té com acabar-la? No sigui que, després de posar-hi els fonaments i no poder-la acabar, tots els qui ho veuen comencin a riure’s d’ell, dient: “Aquest home començà a edificar i no pogué concloure”. O, quin rei, si ha d’anar a emprendre una guerra contra un altre rei, no s’asseu primer a considerar si amb deu mil pot sortir a l’encontre d’un altre que amb vint mil va contra ell? Altrament, trobant-se encara aquell lluny, li envia una legació per tal de negociar la pau. Així, doncs, ningú d’entre vosaltres que no renunciï a totes les coses que posseeix, no pot ser el meu deixeble».
A l’evangeli d’avui veiem Jesús envoltat de gent fent camí amb Ell, com tantes altres ocasions. Jesús sap que cadascun d’aquells que el segueixen tenen motivacions diverses i potser no s’han aturat a pensar què significa ser el seu deixeble. Les seves paraules ens ajudaran a reflexionar sobre quines són les condicions necessàries per seguir Jesús.
La primera és reconèixer l’ordre en l’amor i la primacia deguda a Déu, a qui cal estimar sobre totes les coses, inclosa la família i la pròpia vida. Aquesta primacia es reflecteix lògicament al cor però també en el temps i el lloc que reservem per a Déu, per exemple, en el dia de cada dia. No és un amor teòric, assentat en el pla de les idees i les intencions, el que Jesús espera dels seus deixebles, sinó pràctic i tangible.
La segona condició del deixeble és la seva relació amb la creu, com acull des de la confiança en Déu Pare, tal com va fer Jesús, el patiment, les contrarietats, les dificultats, els desencisos…
Finalment, només aconseguirà ser constant en el seguiment de Jesús qui no posi la seva seguretat als béns materials sinó aquell qui els consideri com a mitjans per fer el bé.
Les condicions a què es refereix Jesús es tradueixen en una manera de viure que no s’improvisa. Han de ser madurades, treballades, com ho fa un constructor que vol construir una casa o un rei que no inicia una batalla sense ponderar si té possibilitats de guanyar-la.
Ser deixeble de Jesús no té res a veure amb viure amb inèrcia o de manera rutinària, o sota un impuls passatger. Seguir Crist és transcórrer per un camí real, el de cadascú, i acollir la seva invitació a posar-lo al centre de la pròpia existència.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies