Text de l’Evangeli (Jn 6,1-15): En aquell temps, se n’anà Jesús a l’altra banda del mar de la Galilea, el de Tiberíades. I el seguia una gran multitud, perquè veien els signes que feia en els malalts. Pujà Jesús a la muntanya, i allí s’assegué amb els seus deixebles. I era pròxima la Pasqua, la festa dels jueus. Aleshores Jesús, alçant els ulls i veient que una gran multitud venia a ell, diu a Felip: «On comprarem pans perquè mengin aquests?». Però això ho deia per provar-lo, ja que ell sabia el que anava a fer. Li respon Felip: «Dos-cents denaris de pa no els bastarien perquè cada un en prengués una mica». Li diu un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere: «Hi ha un noi aquí que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però això, què és per a tants?». Diu Jesús: «Feu seure la gent». Hi havia molta herba en aquell indret. I s’assegueren els homes, en nombre d’uns cinc mil. Jesús rebé, doncs, els pans i, havent donat gràcies, els distribuí als qui estaven asseguts, i igualment els peixos, tant com en volien. I quan quedaren saciats, digué als seus deixebles: «Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es facin malbé». Recolliren així, i ompliren dotze coves amb els bocins dels cinc pans d’ordi que sobraren als qui van menjar.
I aquells homes, quan veieren el miracle que havia fet, deien: «Aquest és veritablement el profeta que ha de venir al món!». Jesús, doncs, quan s’adonà que vindrien per arrabassar-lo i fer-lo rei, es retirà un altre cop a la muntanya ell sol.
Amb cinc pans i dos peixos Jesús en va tenir prou per donar de menjar a més de 5000 persones, i els seus deixebles encara van recollir 12 cistelles del que va sobrar. L’escassetat es converteix en superabundància.
L’evangeli no detalla com es va produir aquest fenomen portentós però sí que deixa constància del seu efecte: la multitud, captivada pel miracle, vol proclamar Jesús com a rei. Sembla que han descobert per fi que el Senyor és el Messies esperat, però no és així.
A Jesús el preocupa la gana de la gentada, però el seu motiu per fer que hi hagués pa per a tothom va molt més lluny. El Senyor utilitza el seu poder diví no només per satisfer una necessitat humana, per peremptòria que sigui. El que vol és mostrar-los que si estàn prop d’Ell mai no passaran necessitat, perquè Ell és el pa de vida, que alimenta i enforteix. Però la multitud no arriba a comprendre el sentit del miracle obrat per les mans de Jesús. De fet, aviat ho oblidaran.
“Jesús no és un rei terrenal que exerceix el seu domini, sinó un rei que serveix, que s’acosta a l’home per saciar no només la gana material, sinó sobretot la gana més profunda, la gana d’orientació, de sentit, de veritat, la fam de Déu” (Benet XVI, Angelus 29 de juliol de 2012).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilíes