Text de l’Evangeli (Mc 6,1-6): En aquell temps, Jesús sortí d’allí i se n’anà a la seva pàtria, i el seguiren els seus deixebles. I arribat el dissabte, començà a ensenyar a la sinagoga, i molts en sentir-lo s’admiraven, i deien: «D’on [li ve] a aquest tot això? I quina és la saviesa que li ha estat donada i aquests miracles que són fets per les seves mans? ¿No és aquest l’artesà, el fill de Maria, i germà de Jaume i de Josep i de Judes i de Simó? I ¿les seves germanes no són aquí entre nosaltres?». I s’escandalitzaven d’ell. I els deia Jesús: «No hi ha profeta sense honor sinó en la seva pàtria, i en la seva parentela, i a casa seva». I no podia allí fer cap miracle, i només guarí uns pocs malalts, imposant-los les mans. I s’admirava de la incredulitat d’ells.
Jesús no sempre és ben rebut. Tot i que els miracles que fa siguin patents i la força de la seva predicació incontestable, de vegades els prejudicis impedeixen a alguns reconèixer el que per a altres és evident. Així succeeix en el passatge que relata l’evangeli de Marc: Jesús no és ben rebut a la seva pròpia terra. Allà, a Natzaret, on el coneixen des de la infantesa, en lloc de proximitat i acollida sent menyspreu i rebuig.
Els paisans de Jesús tanquen el seu pensament al voltant de la idea que en tenen i no són capaços d’obrir els ulls a la realitat que el Senyor vol mostrar-los de si mateix.
Per reconèixer Jesús cal mantenir els ulls lliures de prejudicis i el cor sensible a la seva proximitat. Sí, cal viure amb la ment desperta, per descobrir que Jesús ens surt a l’encontre cada dia, precisament a través d’allò més quotidià. El Senyor vol que aprenguem a reconèixer-ho, a advertir que darrere de qualsevol situació sempre s’hi troba Ell, a viure conscients que en tot moment està al nostre costat esperant-nos també.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies