Text de l’Evangeli (Mc 4,35-41): I els digué [Jesús] aquell dia, quan es va fer tard: «Travessem a l’altra banda». I havent acomiadat la multitud, se l’enduen en la barca tal com era; i altres barques eren amb ell. I s’aixeca una gran tempesta de vent i les onades es ficaven en la barca, de tal manera que ja s’omplia la barca. I ell era a la popa, sobre un capçal, dormint; i el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no et fa res que ens perdem?». I aixecant-se, increpa el vent i diu al mar: «Calla, emmudeix!». I el vent cessà, i es feu una gran bonança. I els digué: «Per què sou porucs? ¿Encara no teniu fe?». I temeren amb un gran temor, i es deien uns als altres: «Qui, doncs, és aquest, que fins el vent i el mar l’obeeixen?».
La jornada ha estat esgotadora. Com tantes altres, probablement Jesús i els Dotze no han tingut temps per menjar. Ha caigut la tarda i prenen la barca de Pere i Andreu per prendre distància de la multitud. Tots estan cansats, Jesús encara més, i dorm profundament, tant que la tempesta no aconsegueix despertar-ho. Seran els crits angoixats, plens de retret, però també de confiança dels seus deixebles els qui arrencaran el Senyor d’un somni reparador.
De vegades la por a una situació difícil que es presenta de manera inesperada, o el patiment físic o moral, propi o d’algú a qui estimem, fa sotsobrar la fe. Sentim el perill apressant perquè no està a la nostra mà dominar la tempesta. És el moment de confiar, com fan els apòstols a la barca que sembla enfonsar-se. Sí, la confiança pot donar fortalesa a la fe quan les dificultats ennuvolen la raó.
“Per què teniu por? Encara no teniu fe?». El començament de la fe és saber que necessitem la salvació. No som autosuficients; sols ens enfonsem. Necessitem el Senyor com els antics mariners les estrelles. Convidem Jesús a la barca de la nostra vida. Entreguem-li els nostres temors, perquè els venci. Igual que els deixebles, experimentarem que, amb Ell a bord, no es naufraga. Perquè aquesta és la força de Déu: convertir en alguna cosa bona tot allò que ens passa, fins i tot allò dolent. Ell porta serenitat a les nostres tempestes, perquè amb Déu la vida mai no mor.” (Francesc, 27 de març de 2020)
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies