Text de l’Evangeli (Mc 4,26-34): En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Així és el regne de Déu: com si un home tira la llavor sobre la terra, i dorm i s’alça, nit i dia, i la llavor germina i creix mentre ell no sap pas com. De per si mateixa la terra fructifica primer herba, després espiga, després gra abundant en l’espiga. I quan ha produït fruit, immediatament posa la falç, perquè està a punt la sega».
I deia: «A què compararem el regne de Déu, o en quina paràbola el resumirem? [És] com un gra de mostassa, que, quan és sembrat a la terra, és la més petita de totes les llavors que hi ha a la terra; i quan ha estat sembrat, puja i es fa més gran que totes les hortalisses, i produeix branques grans, de tal manera que sota la seva ombra s’hi poden ajocar els ocells del cel».
I amb moltes paràboles semblants els proposava la paraula, segons que podien copsar-la; però sense paràbola no els parlava, [tot i que,] particularment, als seus deixebles els ho explicava tot.
Jesús és un bon Mestre, fa accessibles les realitats invisibles. Amb les seves paràboles senzilles la multitud pot entreveure, almenys, part de la riquesa dels seus ensenyaments. Ara, a força de meditar-les podem arribar a albirar el seu contingut amb més profunditat. A més, a les paràboles és fàcil sentir la proximitat dels ensenyaments de Jesús, notar-ne la seva frescor i humanitat.
Avui són dues les paràboles sobre el Regne de Déu, que Jesús compara amb una llavor. Aquest Regne, l’anunci del qual constitueix el nucli de la seva primera predicació, és una realitat en creixement. El Regne no és un lloc, tampoc no és un nou imperi terreny, ni una època de dominació per part de Déu. És un do destinat a créixer, com el gra de mostassa que es converteix en arbre frondós.
“A través del quotidià vol indicar-nos el veritable fonament de totes les coses i així la veritable direcció que hem de prendre a la vida de cada dia per seguir el recte camí. Ens mostra Déu, no un Déu abstracte, sinó el Déu que actua, que entra a les nostres vides i ens vol prendre de la mà. A través de les coses ordinàries ens mostra qui som i què hem de fer en conseqüència; ens transmet un coneixement que ens compromet, que no sols ens porta nous coneixements, sinó que canvia les nostres vides. És un coneixement que ens porta un regal: Déu és en camí cap a tu. Però és també un coneixement que planteja una exigència: creu i deixa’t guiar per la fe” (Benet XVI, Jesús de Natzaret).
La llavor del do de la fe i de la presència de Déu a l’ànima del cristià, encara que a l’origen pugui ser gairebé imperceptible i fràgil, posseeix tota la potencialitat per arribar a ser el fonament que dóna sentit a l’existència. Déu vol que visquem la vida no només amb Ell sinó des d’Ell, formant part del seu Regne ja a la terra.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies