Isabel Sánchez, Cuidar-nos. A la la recerca de l’equilibri entre l’autonomia i la vulnerabilitat. Espasa Calpe 2024, 208 pp.
El llibre d’Isabel Sánchez és una invitació a reflexionar sobre el món del cuidado. El punt de partida és constatar que el cuidado és una dimensió essencial de l’ésser humà. Així és, tota persona neix amb una condició limitada i vulnerable i, alhora, amb una obertura transcendent que la converteix en interdependent. En aquest sentit, el cuidado no és només una necessitat, amb la corresponent connotació negativa, sinó una forma de cultiu de la persona, de creixement individual i de la societat en conjunt. En efecte, els éssers humans creixem i ens realitzem donant l’ajuda i assistència a les persones que necessiten del nostre cuidado.
L’autora desenvolupa una mirada àmplia vers al cuidado enriquint l’estudi amb el relat de successos de la seva vida personal. D’aquesta manera, el llibre es llegeix amb gust i li aporta el valor afegit de l’experiència. Entre altres coses, queda palès que una malaltia greu pot conduir a qui la pateix a desenvolupar una “mirada curosa” cap a un mateix i cap als altres.
En una societat on l’autonomia personal és un valor gairebé innegociable i la capacitat d’acabar amb la pròpia vida ha esdevingut un dret, ampliar la visió sobre el valor del cuidado i comprendre el seu potencial humanitzador és obrir un camí positiu per fer del nostre món un lloc autènticament habitable. El repte és doble, per una banda cal mostrar que una vida és digna no només per la seva autonomia sinó també per la interdependència i la vulnerabilitat. D’altra banda, una societat on el benestar individual i el col·lectiu no viuen en conflicte sinó en col·laboració resulta més humana.
El món del cuidado no se circumscriu sol i de manera exclusiva a l’àmbit de la salut. En aquest sentit, són il·lustratives les reflexions que introdueix l’autora sobre altres realitats que es veuen afectades per la manca de cura com ara el treball o les relacions interpersonals. Per exemple, són interessants les dades que aporta sobre un estudi científic realitzat per la Universitat de Harvard que demostra com “les bones relacions ens mantenen més feliços i més saludables” (p. 135); també alguns casos que demostren les conseqüències negatives de la realitat dolorosa de la solitud no desitjada.
L’autora no es limita a fer-ne una anàlisi sinó que planteja algunes propostes a diversos nivells per tal d’aconseguir construir un món més humà a través del acuidado. Per exemple, l’autoconeixement, el cuidado d’un mateix, l’enfortiment de les famílies, el desenvolupament del quart sector de l’economia mundial, l’educació, el diàleg com a vehicle cap al bé comú o la religió com a artífex de la pau.
Finalment, el llibre inclou iniciatives de diverses repercusions i en països variats que aposten per desenvolupar una cultura de la cura. Són senyals, potser, de l’arribada d’un nou paradigma cultural, com propugna l’autora, en què el cuidado s’entén com una realitat positiva i es vivencia com un camí de creixement comú. Sens dubte serviran de font d’inspiració perquè altres vulguin sumar-se des del seu lloc de treball, a les seves famílies, o posant en marxa nous projectes.