Nadya Williams, Cristianos culturales en la Iglesia primitiva, Clie, Madrid, 2026, 288 pàg.
Ha estat un plaer descobrir i llegir a Williams, professora a la University of West Virginia, i moltes altres coses. La seva militància cristiana és incontestable, així com la seva saviesa. El llibre és una delícia, pel què diu, a qui ho diu, i com ho diu.
La tesi és que els lapsi, eren el comú en la primitiva església, a més del natural. I bé que ens va venir, perquè gràcies a això comptem amb el testimoniatge i els escrits dels qui van prendre la responsabilitat que deixessin de ser-ho, començant per Sant Pau. Una cultura no es canvia en la vida de la gent de la nit al dia, i tenim prou exemples en l’escriptura sagrada i profana per saber com era.
El text s’adreça als cristians culturals contemporanis, lapsis d’ara, tant siguin de compliment (compleixo i menteixo) com si no. La conclusió de cada capítol reuneix bona quantitat de suggeriments i modes d’entendre la realitat present i passada com per poder ser aplicables a la pròpia comprensió i conversió.
Williams escriu un llibre molt treballat i documentat, de gran precisió acadèmica, conjugada amb un bell i atractiu mode didàctic que arriba dins. Proposa figures de referència, com Cebrià, el més citat amb Pau, i ens regala una comprensió diferent i precisa del món antic. Una joia que arriba de l’entorn evangèlic americà. Sigui benvinguda.