JORDI PIGEM, Conciencia o colapso, Fragmenta, Barcelona, 2024
Pigem te una mica de gust a un bon còctel. A vegades et recorda a Han, unes altres a Arnau, i altres a un negacionista original i simpàtic. Però darrere del primer xarrup, hi ha un regust savi. Indubtablement sap del que parla i ho expressa molt bé. Les nostres mancances són, en primer lloc, cognitives. Creiem saber el que ignorem per falta d’autocrítica, per haver assumit sense qüestionar-nos moltes de les mantres de la modernitat, que venen embolicades com a ciència quan no ho són.
L’orientació que busquem trepitjant l’accelerador, només podem trobar-la dins de nosaltres mateixos, amb el que és necessari una mica de lentitud per a confirmar el nostre aquí i ara. El costat (esquerre) algorítmic del nostre cervell sembla haver-li menjat terreny i al (dret) holístic, i de resultes sabem les parts, però desconeixem el tot, fins i tot de nosaltres mateixos. Sabem molt del cervell, però gairebé res de la ment i menys que res de l’esperit.
Provocador, il·luminador, ben escrit, un pel sorprenent al final. Cal llegir-ho. Agradarà a intel·lectuals inquiets i incorrectes, a pacifistes i defensors de la naturalesa, i a admiradors de la seva labor en la revista Integral, entre altres. No agradarà a correctes conservadors ni a pragmàtics neoliberals. Tampoc a ments hiperpolitizadas.