«Et resurrexit tertia die secundum Scripturas», «Ressuscità al tercer dia segons les Escriptures». Cada diumenge, en el Credo, renovem la nostra professió de fe en la resurrecció de Crist, esdeveniment sorprenent que constitueix la clau de volta del cristianisme. A l’Església tot es comprèn a partir d’aquest gran misteri, que ha canviat el curs de la història i es fa actual en cada celebració eucarística.
Amb tot, hi ha un temps litúrgic en el qual aquesta realitat central de la fe cristiana es proposa als fidels d’una manera més intensa en la seva riquesa doctrinal i inesgotable vitalitat, perquè la redescobreixin cada vegada més i la visquin cada vegada amb major fidelitat: és el temps pasqual. Cada any, en el «santíssim Tridu de Crist crucificat, mort i ressuscitat», com l’anomena sant Agustí, l’Església recorre, en un clima d’oració i penitència, les etapes conclusives de la vida terrenal de Jesús: la seva condemna a mort, la pujada al Calvari portant la creu, el seu sacrifici per la nostra salvació i la seva sepultura. Després, al «tercer dia», l’Església reviu la seva resurrecció: és la Pasqua, el pas de Jesús de la mort a la vida, en el qual s’acompleixen en plenitud les antigues profecies. Tota la litúrgia del temps pasqual canta la certesa i l’alegria de la resurrecció de Crist.
Benvolguts germans i germanes, hem de renovar constantment la nostra adhesió a Crist mort i ressuscitat per nosaltres: la seva Pasqua és també la nostra Pasqua, perquè en Crist ressuscitat se’ns dona la certesa de la nostra resurrecció. La notícia de la seva resurrecció d’entre els morts no envelleix i Jesús sempre està viu; i també continua viu el seu Evangeli.
«La fe dels cristians —afirma sant Agustí— és la resurrecció de Crist». Els Fets dels Apòstols ho expliquen clarament: «Déu va donar a tots els homes una prova segura sobre Jesús en ressuscitar-lo d’entre els morts» (Ac 17, 31). En efecte, no era prou la mort per demostrar que Jesús és veritablement el Fill de Déu, el Messies esperat. Quants, en el decurs de la història, han consagrat la seva vida a una causa considerada justa i han mort! I han romàs morts.
La mort del Senyor demostra l’immens amor amb el qual ens ha estimat fins a sacrificar-se per nosaltres; però només la seva resurrecció és «prova segura», és certesa que el que afirma és veritat, que val també per a nosaltres, per a tots els temps. En ressuscitar-lo, el Pare el va glorificar. Sant Pau escriu en la carta als Romans: «si confesses amb la teva boca: “Jesús és Senyor!” i en el teu cor creus que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat» (Rm 10, 9).
És important reafirmar aquesta veritat fonamental de la nostra fe, la veritat històrica de la qual està àmpliament documentada, encara que avui, com en el passat, no falten els qui de formes diverses la posen en dubte o fins i tot la neguen. L’afebliment de la fe en la resurrecció de Jesús afebleix, com a conseqüència, el testimoniatge dels creients. En efecte, si falla a l’Església la fe en la Resurrecció, tot es paralitza, tot s’esfondra. Per contra, l’adhesió de cor i de ment a Crist mort i ressuscitat canvia la vida i il·lumina l’existència de les persones i dels pobles.
No és la certesa que Crist va ressuscitar la que ha infós valentia, audàcia profètica i perseverança als màrtirs de totes les èpoques? No és la trobada amb Jesús viu el que ha convertit i fascinat tants homes i dones, que des dels inicis del cristianisme continuen deixant-ho tot per seguir-lo i posant la seva vida al servei de l’Evangeli? «Si Crist no ha ressuscitat, vana és per tant la nostra predicació, vana és també la vostra fe» (1Co 15, 14). Però va ressuscitar!
L’anunci que en aquests dies tornem a escoltar sense parar és precisament aquest: Jesús ha ressuscitat! És «el que viu» (Ap 1, 18), i nosaltres podem trobar-nos amb ell, com s’hi van trobar les dones que, a l’alba del tercer dia, l’endemà del dissabte, s’havien dirigit al sepulcre; com s’hi van trobar els deixebles, sorpresos i desconcertats pel que els havien referit les dones; i com s’hi van trobar molts altres testimonis en els dies que van seguir la seva resurrecció.
Fins i tot després de la seva Ascensió, Jesús va continuar sent present entre els seus amics, com d’altra banda havia promès: «Heus aquí que jo soc amb vosaltres tots els dies, fins a la fi del món» (Mt 28, 20). El Senyor està amb nosaltres, amb la seva Església, fins a la fi dels temps. Els membres de l’Església primitiva, il·luminats per l’Esperit Sant, van començar a proclamar l’anunci pasqual obertament i sense por. I aquest anunci, transmetent-se de generació en generació, ha arribat fins nosaltres i ressona cada any per Pasqua amb una força sempre nova.
De manera especial en aquesta octava de Pasqua, la litúrgia ens convida a trobar-nos personalment amb el Ressuscitat i a reconèixer la seva acció vivificadora en els esdeveniments de la història i de la nostra vida diària. Per exemple, avui, dimecres, ens proposa l’episodi commovedor dels dos deixebles d’Emaús (cf. Lc 24, 13-35). Després de la crucifixió de Jesús, envaïts per la tristesa i la decepció, tornaven a casa desconsolats. Durant el camí conversaven entre si sobre tot el que havia passat en aquells dies a Jerusalem; llavors se’ls va acostar Jesús, es va posar a conversar amb ells i a ensenyar-los: «Oh necis i lents de cor per creure en totes les coses que han dit els Profetes! ¿És que no convenia que el Crist patís aquestes coses i entrés en la seva glòria?» (Lc 24, 25-26). Després, començant per Moisès i continuant per tots els profetes, els va explicar el que es referia a ell en totes les Escriptures.
L’ensenyament de Jesús —l’explicació de les profecies— va ser per als deixebles d’Emaús com una revelació inesperada, lluminosa i consoladora. Jesús donava una nova clau de lectura de la Bíblia i ara tot quedava clar, precisament orientat cap a aquest moment. Conquistats per les paraules del vianant desconegut, li van demanar que es quedés a sopar amb ells. I ell va acceptar i es va asseure a taula amb ells. L’evangelista sant Lluc refereix: «I s’esdevingué que, mentre es trobava amb ells a la taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà». (Lc 24, 30). Va ser precisament en aquest moment quan es van obrir els ulls dels dos deixebles i el van reconèixer, «però ell se’ls feu invisible.» (Lc 24, 31). I ells, plens de sorpresa i alegria, van comentar: «Oi que el nostre cor se’ns abrusava, mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» (Lc 24, 32).
En tot l’any litúrgic, i de manera especial en la Setmana santa i en la setmana de Pasqua, el Senyor està en camí amb nosaltres i ens explica les Escriptures, ens fa comprendre aquest misteri: tot ens en parla. Això també hauria d’abrusar el nostre cor, de manera que s’obrin igualment els nostres ulls. El Senyor és amb nosaltres, ens mostra el camí veritable. Com els dos deixebles van reconèixer Jesús en partir el pa, així avui, en partir el pa, també nosaltres en reconeixem la presència. Els deixebles d’Emaús el van reconèixer i es van recordar dels moments en què Jesús havia partit el pa. I aquest partir el pa ens fa pensar precisament en la primera Eucaristia, celebrada en el context de l’últim Sopar, on Jesús va partir el pa i així va anticipar la seva mort i la seva resurrecció, donant-se a si mateix als deixebles.
Jesús parteix el pa també amb nosaltres i per a nosaltres, es fa present amb nosaltres en la santa Eucaristia, se’ns dona a si mateix i obre el nostre cor. En la santa Eucaristia, en la trobada amb la seva Paraula, també nosaltres podem trobar i conèixer Jesús en la taula de la Paraula i en la taula del Pa i del Vi consagrats. Cada diumenge la comunitat reviu així la Pasqua del Senyor i rep del Salvador el seu testament d’amor i de servei fratern.
Benvolguts germans i germanes, que l’alegria d’aquests dies afermi encara més la nostra adhesió fidel a Crist crucificat i ressuscitat. Sobretot, deixem-nos conquistar per la fascinació de la seva resurrecció. Que Maria ens ajudi a ser missatgers de la llum i de l’alegria de la Pasqua per a molts germans nostres (1).
_______
(1) Al·locució del Papa Benet XVI en l’Audiència General del dimecres 26 de març de 2008