Antoni Gaudí, Vida i Obra (llibre)

Armand Puig, Antoni Gaudí, Vida i Obra, Pòrtic, Barcelona 2024, 392 p.

“Fe, Pàtria i Amor”. El lema de la Renaixença és per a Armand Puig el fil conductor de la vida i obra d’Antoni Gaudí. Segons elles anirà configurant la seva obra i la seva vida, com queda recollit en aquesta última –i sembla que definitiva a ulls de Francesc Torralba– biografia de l’arquitecte reusenc.

Un especial al·licient d’aquest llibre és que l’autor coneix molt bé el biografiat: ha redactat la positio per la qual el Papa Francesc el va declarar Venerable el mes d’abril passat. Encara que no va deixar gaires escrits, Puig “llegeix” la seva obra, que parla per si mateixa.

Amb un llenguatge culte i refinat, sense deixar de ser divulgatiu, va recorrent cronològicament la vida de Gaudí. Divideix el llibre en vuit seccions que fan referència inicialment a la seva infància i joventut, i a partir d’aquí a les diferents etapes de la seva carrera com a arquitecte. Aquestes etapes coincideixen amb esdeveniments vitals que el faran anar madurant en el seu camí professional i de fe. Alguns d’aquests esdeveniments són el trasllat a Barcelona (1868), la seva graduació com a Arquitecte (1878), l’encàrrec de continuar amb les obres de la Sagrada Família (1893), la mort dels Bocabella (1892 i 1893), els nous encàrrecs acceptats a partir de 1898, la seva greu malaltia (1911), i la mort d’alguns bons amics (al voltant de 1914).

Conclou el llibre amb l’apartat Gaudí, un només, en el qual realitza una extensa semblança del seu caràcter i de la seva vida de fe. Aconsegueix que sigui molt humana i pròxima. S’hi recullen anècdotes del seu treball, del tracte amb els obrers, i uns certs aspectes de la seva manera d’entendre el món i les relacions humanes. Posa així la cirereta del pastís a un magnífic llibre, repassant en aquestes pàgines el camí de fe de Gaudí, el seu profund amor a Catalunya i la seva natura, així com l’amor a les persones transmès en la bellesa i funcionalitat dels seus treballs: la “nova arquitectura” que perfecciona el gòtic, reflectint la natura per portar l’home a Déu.

Introdueix al lector en la ment de Gaudí; almenys d’una manera bastant plausible, atès que va deixar molt pocs escrits. Aquest acostament es fa també a través de l’anàlisi de les seves obres. Fins a tal punt arriba al detall i a la interpretació de la simbologia utilitzada per l’arquitecte que, en una certa manera, podria usar-se el llibre com a guia per visitar moltes cases i construccions seves. Fins i tot inclou alguna fotografia; tant de bo n’haguessin estat més, ja que el text desperta la imaginació i obre la ment a l’univers de Gaudí, desitjant veure el que s’explica.

S’agraeix la cura del vocabulari i la seva riquesa, encara que a vegades fa que la lectura resulti una miqueta lenta, en barrejar-se amb l’abundància de dates, detalls i noms que, lògicament, apareixen en aquest tipus de textos. A més, entenc que amb l’ànim de tenir el lector sempre ben situat, repeteix algunes dades en diverses ocasions, la qual cosa pot resultar incòmoda per a qui tingui millor memòria o atenció. I en aquestes circumstàncies, apareixen algunes errates en les dates o cognoms que generen breus confusions en la comprensió del relat.

En resum, l’autor aconsegueix un fantàstic equilibri entre la descripció de la vida i de les obres de Gaudí. Agradarà a tothom. D’una banda permet entendre la ment del reusenc, així com l’impacte en la seva biografia de diversos successos familiars, socials, econòmics, amorosos, o defuncions d’amics, entre altres. D’altra banda, atraurà els qui admiren el seu treball, aportant molta informació arquitectònica, més profunda del que s’espera perquè no és un llibre tècnic.