Text de l’Evangeli (Mt 21,33-43): En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola. Hi havia un home, un amo de casa, que plantà una vinya i la voltà d’una tanca i hi excavà un cup i hi edificà una torre, i l’arrendà a uns agricultors i se’n va anar lluny. Quan s’apropava el temps de la collita, envià els seus servidors als agricultors a fi de rebre’n dels fruits. Però els agricultors, agafant aquells servidors, l’un l’apallissaren, l’altre el mataren, i un altre l’apedregaren. Novament els envià altres servidors, més encara que els anteriors, i els tractaren de manera semblant. Més tard, els envià el seu fill, dient: “Respectaran el meu fill”. Però els agricultors, veient el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: veniu, matem-lo i tindrem la seva heretat”. I agafant-lo, el tragueren fora de la vinya i el mataren. Quan vingui, doncs, l’amo de la vinya, què farà amb aquells agricultors?». Li diuen: «Els dolents els farà perdre de mala manera, i llogarà la vinya a uns altres agricultors que li donin el fruit al seu temps». Jesús els digué: «¿És que no heu llegit en les Escriptures: La pedra que rebutjaren els constructors, aquesta s’ha convertit en pedra angular. És el Senyor qui ha fet això, i és admirable als nostres ulls?
Per tant, us dic que us serà arrabassat el regne de Déu, i serà donat a una gent que en rendeixi els fruits».
Hi ha paràboles amarades d’alegria; d’altres potser ens deixen pensatius. La d’avui, en canvi, resulta dura d’escoltar.
És fàcil identificar el propietari de la vinya i el seu fill. Déu Pare és qui prepara i té cura de la seva vinya amb sol·licitud, perquè doni bon fruit al seu temps. No dubta a enviar-hi el seu Fill, amb la confiança que serà respectat.
Jesús, el Fill, amb el lliurament de la seva pròpia vida ens ha mostrat com és l’amor del seu Pare Déu. Ja no podem dubtar d’Ell, perquè no hi ha un amor més gran que el de donar la pròpia vida.
Amb aquesta paràbola, Jesús vol que centrem la nostra atenció en els vinyaters, als quals el propietari havia confiat la seva vinya. El Mestre s’adreça, en primera instància, als dirigents religiosos d’Israel, als quals s’havia encomanat la cura del poble escollit per guiar-lo sempre cap a Déu. En canvi, ells volen apropiar-se d’allò que els ha estat confiat i, d’aquesta manera, s’allunyen de la seva missió.
Quin significat pot tenir avui aquesta paràbola per a nosaltres? El nou poble de Déu, l’Església, i cadascun dels seus fidels, ha de romandre sempre atent a l’escolta de la Paraula de Déu, per no equivocar el camí.
Jesús ens ha confiat un missatge fet vida. Avui, cada fidel cristià, per la fe que ha rebut, està cridat a ser un missatger digne de confiança, un testimoni de l’Evangeli que mostri amb la seva pròpia vida l’amor que Déu ofereix a tothom, omplint el món del fruit d’aquest amor.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com
Altres recursos: vàries homilies