José A. Fernández Lombera i Agustín González Enciso, Los orígenes de la Experiencia Cooperativa de Mondragón: Aportaciones Testimoniales, Sal Terrae, Maliaño, 2025, 230 p.
Les notícies positives sempre són benvingudes, i l’èxit empresarial i humà és indubtablement una d’aquestes alegries. Per això, aquest llibre constitueix una aportació valuosa en l’àmbit de l’empresa i de la reflexió social, en desentranyar amb rigor i proximitat les arrels de l’experiència cooperativa de Mondragón, una de les iniciatives més singulars del segle XX en el terreny econòmic i social.
L’obra s’estructura en dues parts clarament diferenciades, corresponents a l’autoria de cadascun dels autors, cosa que, lluny de fragmentar el discurs, l’enriqueix mitjançant una doble perspectiva complementària. A la primera part, Fernández Lombera situa el lector en el context històric, social i humà del Mondragón de postguerra. A través d’una acurada reconstrucció, presenta la figura del senyor José María Arizmendiarrieta, el perfil del qual emergeix no només com el d’un sacerdot compromès, sinó com el d’un autèntic formador de consciències i promotor d’iniciatives socials.
La seva tasca pastoral no es va limitar a l’àmbit estrictament religiós, sinó que es va projectar sobre les necessitats concretes de la comunitat. En un entorn marcat per l’escassetat i les limitacions estructurals, va saber llegir els signes dels temps a la llum de la doctrina social de l’Església, que no va assumir com un corpus teòric abstracte, sinó com una guia pràctica per a la transformació social. La centralitat de la persona, la dignitat del treball i la primacia del bé comú van orientar les propostes, entre les quals va destacar especialment l’aposta per la formació integral dels treballadors.
Fruit d’aquest impuls, alguns van fer el pas decisiu d’abandonar models empresarials tradicionals per emprendre noves iniciatives sota una lògica cooperativista. L’originalitat d’aquest procés rau en el fet que no es va tractar simplement d’una reorganització econòmica, sinó d’un canvi de mentalitat veritable: els treballadors passaven a ser també responsables i partícips del projecte empresarial. A partir d’aquestes primeres experiències, van anar sorgint noves entitats que, compartint principis i objectius, acabarien configurant la coneguda Corporación Mondragón.
La segona part del llibre, a càrrec de González Enciso, aporta un element particularment valuós: la veu directa dels protagonistes. A través de testimonis recollits a entrevistes i enregistraments, el lector accedeix a la dimensió viscuda d’aquesta experiència. No es tracta només de reconstruir fets, sinó de comprendre actituds, motivacions i percepcions. En aquest sentit, la figura d’Arizmendiarrieta adquireix una profunditat especial, en ser contemplada des de la mirada dels qui el van tractar i es van deixar interpel·lar pel missatge.
Aquests relats permeten percebre el grau de confiança que va suscitar, així com la coherència entre la seva paraula i la seva vida, factors decisius perquè molts optessin per seguir-lo. Així mateix, mostren com la proposta cooperativa va ser entesa no com una alternativa ideològica de tall conflictiu, sinó com una via concreta de promoció humana i social, arrelada en una visió cristiana de la persona i de la comunitat.
El llibre no eludeix, a més a més, una reflexió més àmplia sobre el paper de les cooperatives en el context actual. Es remarca la seva especificitat davant d’altres models, particularment els inspirats en plantejaments materialistes, i se’n destaca la capacitat per integrar eficiència econòmica i responsabilitat social. En un temps en què les tensions entre capital i feina continuen presents, l’experiència de Mondragón apareix com a exemple significatiu que és possible articular relacions laborals més justes i participatives.
Des del punt de vista estilístic, l’obra combina el rigor històric amb una notable claredat expositiva, cosa que en facilita la lectura sense sacrificar profunditat. Però, més enllà del seu interès acadèmic, el seu valor principal rau en la proposta implícita que ofereix: la possibilitat d’una economia al servei de la persona, inspirada en principis cristians viscuts amb coherència.
En definitiva, ens trobem davant d’un llibre que no sols il·lumina un episodi rellevant de la història recent, sinó que convida a repensar el sentit de l’activitat econòmica des d’una perspectiva humanista i cristiana. La lectura és especialment oportuna en un moment en què es busquen models que harmonitzin desenvolupament, justícia i dignitat humana.