Text de l’Evangeli (Mt 9,36—10:8): En aquell temps, Jesús, en veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors».
Aleshores, Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair.
Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: «No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes d’Israel. Pel camí prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc».
El cor de Jesús es commou davant la multitud. La seva mirada no s’atura en les aparences, sinó que arriba fins a les necessitats més profundes de cada persona. Amb el seu amor vol arribar a tothom; desitja que la veritat del seu missatge il·lumini tota la humanitat perquè trobi la guarició de les seves ferides, el consol en els seus sofriments i l’autèntica felicitat que només Déu pot donar.
Precisament perquè la sega és abundant, el Senyor crida els seus deixebles a compartir els anhels que brollen del seu propi cor. La missió apostòlica no neix d’una iniciativa humana, sinó de l’encontre amb Crist i de la participació en els seus sentiments. Qui ha experimentat el seu amor descobreix també el desig que altres el puguin conèixer i gaudir de la seva proximitat. Per això Jesús envia els apòstols a continuar la seva mateixa obra, a mirar els homes i les dones del seu temps amb la mateixa compassió amb què Ell els mira.
L’evangelització requereix temps, constància i confiança en l’acció de Déu, que fa créixer la llavor moltes vegades de manera silenciosa i imperceptible. Demana esforç i, alhora, dona una alegria profunda en ser testimonis de com Déu actua en les ànimes i comprovar que una paraula dita amb senzillesa, un gest de caritat o un exemple coherent poden esdevenir una ocasió perquè una persona s’apropi més al Senyor.
Avui Jesús envia els seus deixebles a dur a terme la missió apostòlica en l’entramat de les relacions humanes que formen la vida de cada dia. A la família, a la feina, entre amics, veïns i companys, els cristians són cridats a compartir el do de la fe, la llum de la veritat divina i l’alegria de l’encontre amb Crist. Allí on transcorre l’existència ordinària s’obre també el camp immens de l’evangelització, perquè cada trobada pot convertir-se en una oportunitat per fer present l’amor de Déu.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com
Altres recursos: vàries homilies