DANIEL ARASA, Woke, cristianismo y sentido común,
Ideas y Libros, Madrid, 2025, 258 pags.
El fenomen woke (“despertar”, en anglès) no és nou, ni tampoc la ideologia que l’embolcalla, perquè clava les seves arrels en corrents intel·lectuals i activismes sorgits al llarg del segle XX, com els moviments pels drets civils, determinats corrents del feminisme i diverses teories crítiques desenvolupades en l’àmbit acadèmic. No obstant això, quant a la seva implantació social, després d’un punt àlgid que pot situar-se al començament de la dècada present, el wokisme sembla haver experimentat una certa pèrdua d’impuls als Estats Units, encara que la seva presència continua sent notable a Europa.
Líders polítics com Trump, Milei o Meloni l’han situat entre els seus principals blancs de crítica, però també es percep en amplis sectors de l’opinió pública un cert cansament davant el que alguns consideren imposicions en la vida pública. Entre elles s’esmenten determinades fórmules de llenguatge inclusiu —com todes, elles, niñes o l@s— que molts perceben com a alienes a la gramàtica i a l’ús habitual de l’idioma. A això s’afegeixen les anomenades polítiques de cancel·lació dels qui discrepen, ignorant els seus arguments o qualificant de “fòbia” simples desacords. Així mateix, es denuncien formes d’adoctrinament woke des d’edats primerenques i lleis que faciliten el canvi de sexe en adolescents, amb possibles conseqüències duradores per a la seva vida.
Davant aquest aparent canvi de tendència, cal preguntar-se per l’oportunitat d’aquest nou llibre del prolífic periodista i doctor en Humanitats Daniel Arasa. La meva resposta és clarament afirmativa, per diverses raons.
En primer lloc, el llibre contribueix a desentranyar la ideologia woke en el seu caràcter polièdric i en les seves múltiples manifestacions culturals i polítiques. Comprendre millor els seus fonaments i la seva evolució resulta útil per a un discerniment crític del fenomen.
En segon lloc, l’autor situa el debat en el marc del que s’ha denominat “batalla cultural”, descrivint com determinats corrents associats al wokisme han adquirit presència en àmbits com la universitat, els mitjans de comunicació o determinats moviments polítics. Aquest desplaçament cultural sembla haver substituït en part les tradicionals narratives de lluita de classes per noves reivindicacions de caràcter identitari.
En tercer lloc, el llibre distingeix amb encert entre els motius inicials que van donar origen al moviment —vinculats a la denúncia de discriminacions i injustícies, especialment per raons de raça o sexe— i els desenvolupaments ideològics posteriors. En aquests últims s’integren reivindicacions molt diverses, des de diferents corrents del feminisme fins als anomenats drets LGTBIQ+, així com posicions associades a l’ecologisme radical, l’indigenisme, l’animalisme o la teoria crítica de la raça.
Alhora, Arasa critica el que considera una tendència contemporània a convertir determinats desitjos en drets jurídics. Al seu judici, aquest procés suposaria un canvi significatiu respecte a les reivindicacions inicials, centrades en la defensa de drets clarament vulnerats.
Un altre aspecte rellevant del llibre és la seva crítica al predomini de l’emotivisme en el debat públic promovent el wokisme. Sense negar el valor de la sensibilitat moral, l’autor defensa la necessitat de recuperar un equilibri entre emoció i raó, entre empatia i anàlisi argumentativa, apel·lant al que denomina el sentit comú.
Finalment, el llibre proposa una comparació entre el wokisme i el cristianisme, analitzant coincidències i divergències en els seus fonaments filosòfics, morals i antropològics. Arasa es mostra a favor de les reivindicacions justes però crític amb determinades idees que donen suport al woke. En tot cas, procura mantenir una actitud respectuosa cap a les persones i buscar possibles punts de trobada. En aquesta línia resulta especialment suggeridora la seva tesi que, més enllà de la batalla cultural, existeix també “una batalla espiritual, perquè penetra fins als aspectes més profunds de l’ésser humà” (p. 213), la qual cosa explicaria la importància que l’autor concedeix a les dimensions espirituals en la resposta a aquest fenomen.
En conjunt, el llibre de Daniel Arasa ofereix una reflexió documentada i accessible sobre un dels debats culturals més presents en l’actualitat. La seva anàlisi, que combina aproximacions històriques, culturals i antropològiques, convida el lector a reflexionar críticament sobre el fenomen woke i sobre les seves implicacions per a la vida social i cultural contemporània. Per això, es tracta d’una obra recomanable per als qui desitgin comprendre millor aquest debat i participar-hi amb major profunditat i perspectiva.