Al costat de les encícliques, les exhortacions apostòliques ocupen un lloc preferent en els documents doctrinals i pastorals dels Papes, i per descomptat també en el Papa Francesc. Aquestes són les seves exhortacions:
1. Evangelii Gaudium (2013)
(El Goig de l’Evangeli)
Aquest és el primer document enterament de Francisco. Es considera text programàtic del pontificat de Francesc. Amb to fresc, dinàmic i apassionat convida a nova etapa evangelitzadora marcada per l’alegria i la senzillesa. Demana una “Església en sortida” (nn. 20-24), missionera, pròxima, servicial i reformada. Una Església pobra per als pobres (n. 198).
Adverteix d’alguns desafiaments del món actual de tipus econòmic, social i cultural i prevé de temptacions a l’evangelització que inclouen la acedia egoista, el pessimisme estèril, la mundanitat i les lluites dins del context eclesial.
Assenyala que tot el Poble de Déu anuncia l’Evangeli, sense oblidar la força evangelitzadora de la pietat popular, l’evangelització persona a persona, la necessitat d’evangelitzar la cultura, el pensament i l’educació, així com el paper dels carismes particulars al servei de la comunió evangelitzadora. En aquest anunci presta especial atenció a l’homilia, la preparació de la predicació, a la catequesi i a l’aprofundiment del kerygma (anunciar a Jesús com a salvador.
No s’oblida de la dimensió social de l’evangelització com a conseqüència deI kerygma, que exigeix compromís social, aplicar els ensenyaments socials de l’Església, la inclusió social dels pobres, treballar pel bé comú i la pau social i fomentar el diàleg social com a contribució a la pau.
Finalment, però fonamental, El Papa assenyala l’espiritualitat com a motivació i força principal de l’evangelització.
En resum, un pla pastoral ampli amb voluntat de reformes. A la volta de dotze anys s’adverteix la implementació de gran part de les propostes programàtiques, encara que queda obert l’estudi de contrastar aquesta significativa exhortació i com s’ha dut a terme.
2. Amoris Laetitia (2016) (L’alegria de l’amor)
Va seguir al Sínode sobre la família de 2015. S’ocupa de l’amor en la família, valora la riquesa de la vida familiar, al mateix temps que pondera les dificultats i reptes actuals amb realisme.
Comença analitzant-ho a la llum de la Paraula de Déu (I). Analitza, a continuació, la realitat i els desafiaments actuals amb els quals es troben les famílies (II). Convida seguidament a posar la mirada en Jesús, explicant la vocació de la família, revisant la família en els documents de l’Església (III).
Segueix, un esplèndid capítol (IV) dedicat a l’amor en el matrimoni, en gran manera seguint el capítol 13 de la primera Carta als Corintos. Allí es revisen un conjunt de virtuts associades a l’amor en la vida matrimonial i familiar. Se citen la paciència, l’actitud de servei, la sanació de l’enveja, la humilitat -actuant sense presumir ni engrandir-se-, l’amabilitat, el despreniment, la mansuetud -actuar sense violència interior-, el perdó, alegrar-se amb els altres, disculpar tot, confiar, esperar, suportar tot, compartir, dialogar… Es convida a contreure matrimoni per amor i a créixer en la caritat conjugal, a part d’altres qüestions relacionades.
Amor que es torna fecund, és el següent tema (V), amb la importància d’acollir una nova vida i qüestions relatives a la vida de família, així com la vivència de l’amor entre diversos membres de la família.
L’exhortació s’ocupa a continuació (VI) de la perspectiva pastoral en diverses etapes o situacions que travessen els matrimonis, des de la preparació a l’acompanyament, també en situacions de crisis i de l’educació dels fills en totes les seves facetes (VII).
El Capítol titulat “Acompanyar, discernir i integrar la fragilitat” (VIII) s’ocupa del tractament pastoral de matrimonis en situacions irregulars. És un tema delicat que ha aixecat alguna controvèrsia dels qui esperaven major claredat doctrinal, sobretot en l’admissió a la Sagrada Comunió de persones divorciats que es tornen a casar. No és que se surti de l’ortodòxia, però amb molts matisos. El document reafirma la indissolubilitat del matrimoni, encara que convida al discerniment de cada situació i crida a acompanyar amb comprensió les realitats familiars diverses, superant postures rígides i promovent un enfocament pastoral misericordiós i d’integració en la comunitat eclesial.
L’exhortació conclou (IX) amb un valuós capítol dedicat a l’espiritualitat matrimonial i familiar i amb una bonica oració a la Sagrada Família.
3. Gaudete et Exsultate (2018) (Alegreu-vos i alegreu-vos)
Tràfic de la santedat en el món actual. Aclareix que ser sant és una invitació per a tots i es realitza en la vida diària a través de gestos petits d’amor i servei.
Posa en relleu que la santedat accessible per a tots. Després d’una anàlisi de la santedat en el món d’avui, s’assenyalen dos enemics subtils de la santedat: el gnosticisme i el pelagianismo.
A la llum de l’Evangeli, es recorda que les benaurances estan en el centre de la predicació de Jesús i es presenten algunes característiques de la santedat en el món actual.
Conclou amb la importància del combat espiritual, vigilància i discerniment.
L’exhortació ha estat lloada per recordés la crida universal de la santedat i no com una cosa reservada per a una elit es se sent anomenada a la santedat. Apreciada també pel seu èmfasi en el servei humil com a camí de santedat.
4. Christus Vivit (2019), (Crist viu)
Dirigida als joves, els recorda que Crist està viu i els crida a ser protagonistes en la transformació de l’Església i del món. Els anima a somiar, arriscar-se i comprometre’s.
5. Volguda Amazònia (2020)
Va seguir al Sínode per a l’Amazònia. En ella, Francisco expressa quatre somnis: social, cultural, ecològic i eclesial per a la regió, defensant la dignitat dels pobles indígenes i la protecció ambiental.
6. Laudate Deum (2023) (Lloeu a Déu)
Escrita com a continuació de l’encíclica Laudato Si’, enfocada en la urgència de la crisi climàtica i en la insuficiència de les respostes polítiques globals. Fa una enèrgica anomenada a una acció internacional coordinada.
7. C’est la Confiance (2024) (És la confiança)
Inspirada en Santa Teresita del Nen Jesús. Exhorta a viure la vida cristiana des d’una confiança total en l’amor de Déu, destacant la petitesa i el lliurament confiat com el camí de santedat.