Text de l’Evangeli (Jn 20,1-9): El primer dia de la setmana Maria la Magdalena anà molt de matí al sepulcre, quan encara era fosc, i veu la pedra treta del sepulcre. Se’n va corrent a Simó Pere i a l’altre deixeble a qui estimava Jesús, i els diu: «Han pres el Senyor del sepulcre i no sabem on l’han posat!». I sortí Pere amb l’altre deixeble, i anaren al sepulcre. Corrien tots dos al mateix temps, però aquell altre deixeble corregué per davant de Pere més de pressa, i arribà el primer al sepulcre. I havent-se inclinat, veié els llenços caiguts però no hi entrà. Vingué després també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre i veié els llenços caiguts; i el sudari que havia estat al seu cap no caigut com els llenços, sinó a part, enrotllat en un lloc. I llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat el primer al sepulcre, i veié i cregué; ja que encara no havien entès l’Escriptura: que ell havia de ressuscitar d’entre els morts.
La resurrecció de Jesucrist és el fet més transcendental de la història de la humanitat. És el signe definitiu i incontestable de la seva victòria sobre la mort. Jesús va morir veritablement a la creu i en ressuscitar va recuperar de nou la vida, veritablement també, per no morir mai més.
Joan, l’únic deixeble que va ser testimoni ocular del que va passar al calvari, també dóna testimoni de la seva resurrecció. Ell el va veure morir i ell mateix dóna fe de la seva nova vida. Joan va veure el sepulcre buit i va creure, i va creure perquè va veure les “empremtes” que havia deixat Jesús en ressuscitar. Sí, és cert, ningú no va veure com Jesús va tornar a la vida, però per a Joan va ser evident el que hi havia succeït.
Amb el seu relat Juan certifica que el cos de Jesús no ha estat sostret del sepulcre com va pensar Maria Magdalena, amb una lògica humana aclaparadora, sinó que ha estat Jesús mateix qui ha recuperat l’alè de vida i s’ha aixecat del lloc on només reposen els morts. Jesucrist viu, avui i sempre.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies