Text de l’Evangeli (Lc 3,15-16.21-22): En aquell temps, el poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc».
Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, i l’Esperit Sant baixà cap a Ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut».
El diumenge posterior a la celebració de l’epifania del Senyor, on contemplem com l’Infant rep els dons d’uns reis d’Orient, l’Església commemora el baptisme del Senyor, una manifestació nova i més palesa de la identitat de Jesús.
A Betlem són tres homes d’eminent saviesa i riquesa els que reconeixen Jesús com l’assenyalat per les estrelles. Ara, al Jordà, són el Pare i l’Esperit Sant els qui declaren, de manera solemne, quina és la identitat d’aquell que ha acudit a ser batejat per Joan, un més entre la multitud. Ja no són senyals del firmament els que indiquen el camí que cal seguir, és la veu del Pare la que ressona, acompanyada per la presència visible de l’Esperit Sant, declarant que Jesús és el seu Fill, l’estimat, qui l’omple de goig.
Jesús es fa solidari amb tot ésser humà. Ora i fa penitència per tots i cadascun. Jesús ofereix així, a tothom, la possibilitat d’acollir el perdó diví i de ser també, com ell, fills estimats del Pare.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies