P.- Comentaves que qualsevol artefacte material per avantguardistes que siguin les seves prestacions, no té capacitat de pensar
R.- Una màquina pel fet de mancar d’ànima racional i espiritual, no pot exercir l’operació cognoscitiva que és immaterial, constituïda per l’acte de conèixer i l’objecte formal conegut, que ens remet intencionalment a les realitats conegudes, Per tal motiu, no pot exercir operacions abstractives amb les quals elaborem conceptes universals, hàbits lingüístics, judicis, raciocinis, etc., que ens confereixen la possibilitat de conèixer, de caire “significatiu”, l’essència i naturalesa de les coses mateixes.
P.- Els futuristes utòpics del desenvolupament tecnològic, han generat una confusa concepció entre les realitats immaterials com és el cas del coneixement humà i les realitats estrictament fisicomaterials.
R.- A alguns dels “gurus” tecnològics que abans esmentàvem, se’ls indigesta el terme “immaterialitat”, a resultes de la seva mentalitat fisicalista, derivada del seu materialisme cras. Les conseqüències són empobridores, perquè qualsevol interpretació materialista que nega les realitats immaterials, impedeix entendre l’operació cognitiva, i també valors intangibles com l’amistat, la fidelitat, la generositat, la confiança, la paciència, etc., i posen en dubte la comprensió i intel·ligibilitat de les coses del nostre entorn, especialment referides a la persona humana.
P.- En el fons dels materialismes crassos, hi ha l’erroni principi que les causes inferiors produeixen efectes superiors
R.- Considero que has encertat la diana, perquè apostant per aquest principi es pot justificar que de l’inconscient sorgeix el conscient, o de les fosques tenebres del cosmos sorgeix la llum de la raó, i que el coneixement (com afirmen alguns neuròlegs) és un segregat electroquímic del cervell. Tal formulació, prescindeix de l’essencial del cervell, ja que un segregat és una cosa material, però la intencionalitat cognoscitiva no és material sinó formal, remetent-nos intencionalment al real, encara que alguns científics, per no entendre la “potència formal” del cervell de manera acrítica, identifiquen allò intencional amb allò real.
P.- Segons Aristòtil, l’ànima racional (el nous) és el facultat més poderosa de l’ésser humà
R.- L’operació cognoscitiva és tan intensa i poderosa que no necessita de constitució, i en virtut de la seva dimensió immaterial pot “posseir formalment” en la seva ment, la infinitat de coses existents conegudes inicialment pels sentits. D’aquí la profunda frase d’Aristòtil sobre l’ànima humana: “es fa al mode de totes les coses”, és a dir, s’apodera de manera intel·ligent de totes les coses que coneix.
P.- Hi ha els qui opinen que filosofar mitjançant conceptes metafísics (immaterials, intemporals, universals), és com fer castells en l’aire que ens desvinculen de la realitat
R.- Sobre aquest tema et diré, que quan raonem mitjançant conceptes metafísics (amb fonament in re) imprescindibles per exercir l’acte de pensar, no estem pensant desvinculats de la realitat. Tots comprovem que -al marge d’un major o menor coneixement-, l’experiència interior de la consciència, dels registres psicològics i els fenòmens afectius, cognitius, assertius, etc., que registrem en la nostra interioritat, ens permeten contraposar-la per la força de la seva superioritat i eminència, a les postures que redueixen la nostra singularitat personal a un estricte contingut fisicobiològic. Filosofar i discórrer sobre aquestes qüestions és ben allunyat de construir castells en l’aire, com sarcàsticament diuen alguns.
P.- Posats a filosofar, és indubtable el desgast de la nostra realitat corporal i de les coses fisicomaterials del món, que semblen contrastar amb les realitats immaterials que no pateixen aquest desgast.
R.- Això ho va entendre molt bé Hegel. El coneixement no es corromp, i l’autoconsciència és l’experiència més íntima que pot tenir qualsevol persona. Conèixer és una manera de no morir. Això ratifica una vegada més la identitat persistent del nostre “jo”, un jo que quan el fem present en relació al passat, és idèntic al “jo” de la nostra infància, de la nostra adolescència, de la nostra maduresa. L’esperit, no sofreix el desgast i deterioració que sofreixen les realitats biològiques submergides en la successió cronològica i irreversible del temps.
P.- En el llibre publicat, descrius la diferència entre el coneixement dels animals irracionals i el coneixement humà.
R.- És l’intent de discernir la diferència del coneixement irracional del coneixement racional. Resumint, els animals irracionals, especialment els superiors, tenen un coneixement sensitiu que els inclina a les coses que tenen relació amb els seus instints. I és obvi que, bona part, tenen unes facultats orgàniques (oïda, vista, olfacte…) més intenses que les nostres. Una àguila té més intensitat visual, un gos més intensitat auditiva, olfactòria, etc.
P.- El fet que els animals tinguin un coneixement intuïtiu i sensitiu de la realitat implica que entenen i comprenen allò que coneixen sensitivament?
R.- És una pregunta que demanda una resposta cautelosa, ja que requereix algunes consideracions. En els animals irracionals superiors, a més de sensacions i percepcions, ascendeixen al nivell imaginatiu. D’aquí ve que tinguin registres psíquics, memòria, afectivitat, capacitats d’aprenentatge, etc.
P.- Amb la qual cosa, en mancar d’una ànima plenament espiritual, no tenen la capacitat natural per exercir el coneixement intel·lectual.
R.- Aquesta circumstància els impedeix “entendre”, “comprendre”, el significat de les coses que coneixen, fet que estableix un “abisme” entre el coneixement animal i el coneixement humà.
P.- En general, es considera que, interessar-se pel pensament i les seves característiques, potser augmenta el nostre patrimoni cultural, però no reporta cap “utilitat” des del punt de vista pràctic.
R.- La interpretació del concepte d’“utilitat” requereix una crítica de llarg abast. Només és útil el que produeix beneficis o avantatges materials? És útil que les persones que activen els seus pensaments mitjançant la seriosa reflexió i la lectura dels clàssics, estaran en millors condicions per expressar-se en les seves interaccions socials, professionals i familiars? És útil conèixer i admirar la meravella del pensament humà que ens facilita entendre la importància de la facultat retentiva de la imaginació, en virtut de la qual posseïm el llenguatge, la memòria o la fantasia, la qual cosa comporta que valorem molts més les persones?, etc.