Text de l’Evangeli (Mt 28,16-20): En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s’acostà i els va dir: «He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».
L’evangeli de Mateu conclou amb l’enviament missioner. Jesús vol que els seus deixebles recorrin el món per atraure tota la gent. Potser, en veure que alguns encara dubten, els promet no deixar-los mai sols.
El Senyor va triar un petit grup de deixebles, i no hi ha constància que els bategés. Ara, però, els indica que els nous deixebles començaran a ser-ho quan hagin rebut el baptisme de les seves mans: aquesta serà la manera com la vida cristiana donarà inici en qui el rebi.
Amb el baptisme, Déu Pare, Fill i Esperit Sant comencen a formar part d’una vida que deixa de ser merament humana: la llavor divina és plantada a l’ànima com un germen d’una vida nova. El nostre Déu no és una idea sinó una comunió de persones, i aquest germen de vida divina és cridat a desenvolupar-se i créixer, com qualsevol relació personal, amb el tracte.
La festa de la santíssima Trinitat parla de la presència de Déu a l’ànima del cristià. Parla del desig de Déu de ser tractat de manera personal. Parla, en definitiva, d’una misteriosa proximitat. En els moments de dubte i dificultat que travessen qualsevol vida humana, Déu serà sempre present, com ho va prometre als seus deixebles.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies