Amb motiu de diversos aniversaris de Sant Tomàs d’Aquino es torna a parlar de la seva influència en l’estudi de la Filosofia i de la Teologia en el moment actual. El Papa Francesc va recordar fa poc el “trienni tomista” en el qual es commemora, el 700 aniversari de la seva canonització el 2023, el 750 aniversari de la seva mort el 2024 i el vuitè centenari del seu naixement el 2025, i va dir d’ell: “brillava per la seva recta intel·ligència i lucidesa, i mentre investigava reverentment els misteris divins, els contemplava amb fe fervent”.
La lloança i recomanació de sant Tomàs no és d’ara. El Papa Lleó XIII, va donar un fort impuls, a la fi del segle XIX, a l’estudi de la doctrina del doctor comú, Sant Tomàs d’Aquino, per tenir una bona base teològica en els estudis eclesiàstics. Com ja havien fet també altres papes en el passat (Sixte V, Climent VI, Nicolau V, Benet XIII, Sant Pius V i un llarg etcètera). Ho va fer, com és conegut, amb la seva encíclica Aeterni Patris (1889) on advoca per restaurar l’estudi de Sant Tomàs en seminaris i escoles de formació teològica com a resposta als desafiaments del pensament modern de llavors, impregnat de racionalisme. Però és menys conegut que també havien recomanat aquest estudi els molts sants fundadors d’ordes religiosos que volien assegurar la formació dels qui els seguien. Aquestes són les paraules de l’encíclica en què se subratlla aquesta recomanació:
“És un fet constant que gairebé tots els fundadors i legisladors dels ordes religiosos van manar als seus companys estudiar les doctrines de Sant Tomàs, i adherir-s’hi religiosament, disposant que a ningú fos lícit impunement separar-se, gens ni mica, de les petjades de tan gran Mestre. I deixant de banda la família dominicana, que amb dret indisputable es glorieja d’aquest el seu summe Doctor, estan obligats a aquesta llei els Benedictins, els Carmelites, els Agustins, els Jesuïtes i molts altres ordes sagrats, com els estatuts de cadascuna ens ho fan palès”.
En tot el segle XX es tenen molt presents les recomanacions de l’Aeterni Patris. Cal destacar el Concili Vaticà II que es va referir als ensenyaments de Sant Tomàs com a guia segura per al treball en la teologia dogmàtica (Optatam Totius, 16).
La pregunta que sorgeix és si aquestes recomanacions relatives a l’estudi del Sant continuen vigents en el moment actual. No estem en diàleg amb la cultura del món modern que té altres categories? Poden els principis i mètode de Sant Tomàs donar resposta a la complexitat de les circumstàncies contemporànies? Es podria extrapolar la possible resposta de Sant Tomàs al transhumanisme, la intel·ligència artificial, el corrent woke, la ideologia de gènere, etc.?
Ens pot donar llum sobre aquestes preguntes el que han dit els últims papes. A més de les consideracions del Papa Francesc citades més amunt també Sant Joan Pau II i Benet XVI han parlat de Sant Tomàs:
Sant Joan Pau II, a l’encíclica Fides et ratio (1998, núm. 43), afirma:
“Fins i tot indicant amb força el caràcter sobrenatural de la fe, el Doctor Angèlic no ha oblidat el valor del seu caràcter racional, sinó que ha sabut aprofundir i precisar aquest sentit. En efecte, la fe és d’algun mode «exercici del pensament»; la raó de l’home no queda anul·lada ni s’envileix donant el seu assentiment als continguts de la fe, que en tot cas s’aconsegueixen mitjançant una opció lliure i conscient. Precisament per aquest motiu l’Església ha proposat sempre sant Tomàs com a mestre de pensament i model del mode correcte de fer teologia.”
Una altra prova de la seva actualitat és que és l’escriptor eclesiàstic més citat en el Catecisme de l’Església Catòlica després de Sant Agustí: 71 vegades.
Benet XVI va dedicar tres de les seves catequesis sobre sants a l’Església a Sant Tomàs. En la del 23 de juny de 2010) assenyalava: “en la trobada amb veritables preguntes del seu temps, que sovint són així mateix preguntes nostres, sant Tomàs, utilitzant també el mètode i el pensament dels filòsofs antics, en particular d’Aristòtil, arriba així a formulacions precises, lúcides i pertinents de les veritats de fe, on la veritat és do de la fe, resplendeix i es fa accessible per a nosaltres, per a la nostra reflexió. Amb tot, aquest esforç de la ment humana —recorda l’Aquinate amb la seva vida mateixa— sempre està il·luminat per l’oració”.
El Papa Benet, bon coneixedor de les filosofies actuals, defensava una raó “ampliada” amb la fe. En connexió amb l’encíclica del seu antecessor Sant Joan Pau II Fides et ratio, on es recordava que fe i raó són les dues ales que eleven el pensament humà. Una ajuda l’altra. No hi ha oposició sinó complementarietat. Aquesta és també la síntesi del Doctor Angèlic.
En conclusió, i a la vista d’aquests ensenyaments, sembla possible i fins i tot necessari afrontar les qüestions actuals comptant amb les aportacions de Sant Tomàs reflexionant des de la fe i la raó sobre les noves realitats. No es tracta de repetir la doctrina tomista sinó tractar de comprendre com raonar des del mètode i els sòlids principis tomistes.