L’Anna era una jove professional que treballava en una empresa de distribució, amb una activitat de gestió en la secció de venda d’aliments al detall. Estava a gust amb la feina i amb la cultura que els alts directius de l’empresa volien crear, els quals amb una certa freqüència exhortaven al fet que els empleats compartissin la seva opinió i actuessin amb claredat i transparència.
Començava l’estiu i a l’empresa li van plantejar si durant quatre mesos podria cobrir la posició d’un company del departament de màrqueting que tenia permís de paternitat.
La Susanna, la seva cap, de qui va rebre la petició, li ho va plantejar no sols com una necessitat de l’empresa, sinó també com una ocasió per agafar més responsabilitat i coneixement. Això suposaria que, durant aquest període, l’Anna dedicaria una part del seu temps a les tasques que ja realitzava i una altra part la dedicaria al màrqueting per a restauració. Encara que no era una posició del seu interès va acceptar, veient en això una oportunitat per aprendre i conèixer més a fons una posició de màrqueting.
Durant aquest període l’Ana va estar aprenent des de zero aquesta nova activitat professional i què havia de fer. Al setembre va tenir molta feina en totes dues posicions i un cert estrès, però com quedava ja poc temps per a la suplència, ho va suportar sense donar-hi gaire importància. Però la seva sorpresa va ser que, a meitat d’octubre, li van comentar que la persona amb permís de paternitat deixava l’empresa i que ella hauria d’assumir l’activitat de màrqueting tres mesos més, fins al gener.
Durant octubre i novembre, l’Anna va anar fent el que va poder, dedicant moltes hores a la feina. S’adonava que no aconseguia gestionar-ho tot adequadament. Estava angoixada perquè no podia fer la feina tan bé que desitjava. A més, tenia dubtes a l’hora de preses decisions i a penes tenia ajuda o suport per part de l’equip. Aquesta situació la menava a tenir una agenda molt estreta amb reunions en tots dos equips i moltes gestions a fer. Alguns dies gairebé no tenia temps per menjar i plegava tard de la feina. Quan era a casa i durant els caps de setmana estava nerviosa i pensant contínuament en la feina. El seu estat anímic afectava també la seva vida familiar.
L’Anna rumiava què havia de fer: aguantar fins a gener? Parlar amb la seva cap habitual, o tal vegada amb el cap que ara tenia en el departament de màrqueting? Amb la primera hi tenia més confiança, però tal vegada seria més eficaç parlar amb el segon per aconseguir que els seus companys la secundessin més. Però tampoc estava segura que això resolgués el problema.
La veritat era que l’Anna, tenia cada vegada més nervis, malestar i inseguretat, però no volia fer l’efecte que s’havien equivocat en donar-li aquesta responsabilitat, ni tampoc donar la imatge de ser una persona incapaç. Era ja finals de novembre i s’acostava la campanya de Nadal, la qual podia afectar encara més la seva situació personal.
Va comentar la situació amb diverses companyes. Una li va recomanar que parlés amb la Susanna, si més no, perquè fos conscient del problema i també amb un company de màrqueting, que hauria d’ajudar-la més, perquè canviés d’actitud. L’altra, li va suggerir que analitzés les seves tasques per fer una proposta, indicant quines eren més rellevants i havia de continuar fent i quines podria suggerir que fossin assumides per una altra persona de l’equip o que, temporalment, no es fessin. Una tercera, la va encoratjar a ser transparent amb els caps, i que apliqués això de comportar-se amb transparència i claredat.
Qüestions:
- Analitza el comportament de l’Anna i dels seus caps tant des de la perspectiva ètica com operativa. Veus algun tort en l’Anna? Ha afluixat en alguna virtut?
- Quines virtuts hauria d’exercitar l’Anna per resoldre el problema?
- Què li recomanaries?
Comentari
Pel que ens explica el cas, encara que caldria conèixer-ne més detalls, l’Anna sembla una persona responsable, amb ganes de millorar en la seva experiència professional i disposada a col·laborar. Tot això, sense oblidar el seu lògic interès personal per aprendre i ser reconeguda en l’empresa. Però la seva extrema responsabilitat i el desig de ser ben valorada la porta durant temps a ocultar la seva veritable situació i, amb això, a perdre l’equilibri emocional i la salut física i espiritual; i tal vegada també a no cuidar prou la seva aportació a la vida familiar. Pot també haver repercutit a la feina, en termes operatius, ja que el cansament facilita cometre errors i treballar malament, o almenys, no tan bé com caldria, com la mateixa Anna reconeix. En aquesta actitud hi ha un punt de vanitat i, sobretot, falta prudència (saviesa pràctica) per jutjar rectament i prendre una recta decisió del mode i en el moment oportú.
Amb tot, l’Anna ha fet una cosa relacionada amb la virtut de la prudència: demanar consell a qui està capacitat per donar-ne. No sabem si aquestes amigues són les millors conselleres que podia trobar, però són persones amigues que coneixen la situació. En tot cas, no està de més escoltar-les i ponderar el que diuen. Alguna altra persona assenyada, fins i tot sent aliena a l’empresa, també hauria pogut proporcionar-li criteris de sentit comú.
De fet, el que recomanen sembla raonable i pot tenir cabuda en aquesta empresa, tret que expressar l’opinió, ser clara i transparent no sigui més que retòrica i, res del que diu el cas, fa pensar que siguin només paraules. Sembla, sobretot, important que parli amb la seva cap permanent que, a més, és qui l’ha proposada, i no té per què conèixer la situació real del que ocorre en un altre departament. Preparar un pla realista per resoldre el problema també pot ser d’agrair.
Pel que fa a perdre imatge personal no hauria de ser el criteri primordial: primer és la veritat, després la imatge. Però, en realitat, l’Anna no ha de témer perdre imatge, encara que potser d’un mode diferent. A la feina, l’Anna hi fa molt més del raonable, no arribar a tot no és cap descrèdit. Pot, a més, guanyar la imatge de ser una persona responsable que vol fer les coses bé -una imatge que respon a la realitat- i també el reconeixement de ser algú que no s’inventa problemes, sinó que simplement els exposa, al mateix temps que s’esforça a proposar solucions per resoldre’ls.
A part de prudència, per prendre una bona decisió i dur-la a terme oportunament, també necessitarà senzillesa per exposar la situació amb claredat i veracitat; humilitat per vèncer el punt de vanitat que pugui haver-hi i fortalesa per fer el que cal.
Què va ocórrer
Així ho explica la mateixa Anna: “Al final em vaig decidir per parlar amb la meva cap i exposar amb senzillesa la meva situació: com ho estava vivint, el fet de veure que no hi arribava i quines tasques potser havia de deixar. Conjuntament vam decidir que ella parlaria amb el meu nou cap. A més, jo també li vaig comentar a ell el que em passava, encara que aquesta vegada no vaig ser tan explícita. Però no em vaig decidir a parlar amb el meu company sobre la seva poca involucració, ni ho vaig comentar amb claredat al meu nou cap, per la qual cosa no vaig ser prudent ni forta i no em va facilitar tenir aquesta ajuda que necessitava per part seva. Amb el pas del temps, valorant-ho bé, també penso que no va ser prudent esperar tant de temps a transmetre aquesta inquietud als meus caps, ja que sense adonar-me’n m’afectava cada vegada més la salut. Després d’aquestes converses vam revisar el meu treball, vam delimitar molt més els punts que sí que assumiria i els que no i, en algunes tasques, em van oferir més ajuda de companys que n’assumirien algunes.