Carta a la televisió de Catalunya
Voldria fer arribar la meva impressió sobre el programa de 30 minuts emès ahir, diumenge 30 de març, titulat La bona mort i el programa especial sobre l´eutanàsia que es va emetre a continuació Parlem de la bona mort.
Penso que l´eutanàsia és un tema difícil i molt complex, on s’hi barregen molts factors físics, psicològics, familiars, econòmics, socials i espirituals. Per això crec que en el reportatge i en la conversa posterior, hi ha una manca de pluralisme i una mirada molt reduccionista de la situació del malalt, dels familiars i dels professionals. Crec que es deixen de tractar diversitat d´aspectes importants relacionats amb l´eutanàsia i es dona una visió parcial de com fer front a una situació de malaltia greu o d’una gran discapacitat.
L´elecció de la malalta que protagonitza principalment el reportatge de 30 minuts, una activista de l´associació proeutanàsia, Dret a Morir Dignament, marca clarament la tendència de tot el que es presenta i es diu. Potser caldria ampliar la perspectiva i fer un reportatge sobre persones que, malgrat una greu malaltia, volen seguir vivint, com en Jordi Sabaté Pons, també malalt d´ELA.
Crida l´atenció que repetidament es planteja l´eutanàsia com a única solució al sofriment, ignorant la realitat d´uns tractaments adequats als patiments amb unes cures pal·liatives de qualitat. Milers de persones a Catalunya no reben l´atenció que necessiten els seus patiments per una deficient cobertura sanitària, però això clarament és ignorat. La solució que es difon en el programa és únicament acabar amb la vida de la persona que pateix i no amb el patiment de la persona. Això em sembla molt greu, arriscat i injust.
Com s´explica en la conversa posterior, les motivacions d´aquest reportatge, que ha estat preparant-se durant dos anys, és donar normalitat i fer propaganda perquè més persones coneguin i demanin l´eutanàsia, en definitiva, que demanin que se´ls provoqui la mort. Cal
reconèixer que, quan s´està difonent la llei de l´eutanàsia, s´està fomentant que es descartin persones malaltes que són vulnerables física i psicològicament.
En el programa no s´expliquen alternatives que alleugin el patiment. Diverses vegades es diu que impedir o retardar l´eutanàsia és fer patir. Però no es diu que l´eutanàsia és, al cap i a la fi, que una tercera persona provoqui la teva mort. “Deixar marxar” o “deixar anar” són
eufemismes, per no dir les coses pel seu nom.
El reportatge planteja directa i indirectament que hi ha “vides que no valen la pena ser viscudes”. Però no es parla dels greus riscos que això comporta. Tot plegat ens porta a preguntar-nos: És bo viure? És un bé matar? És un bé provocar la mort? Està bé suïcidar-se?
Penso, en definitiva, el que es vol comunicar és que demanar la mort i provocar la mort d´un ésser humà és un acte d´amor, un acte bo. És vol convertir el mal en un bé. I això és un engany.
També el programa proposa que podem descartar la nostra vida quan ha canviat tant que s´acaba pensant que jo no soc jo. Però moltes persones, potser totes, hem canviat molt durant la vida i podem dir que ara som unes altres de diferents de com érem anys enrere. Adaptar-nos i acceptar les diferents etapes de la vida és un acte de maduresa i realisme que cal fomentar.
Una malaltia greu com és l´ELA comporta molts canvis. Canvis que podem ajudar a assumir o negar, que podem ajudar a viure o repel·lir. Ajudar a assumir els canvis és una tasca fonamental si estimem.
La presentadora del programa especial té la sinceritat de dir que no és un debat. És un programa especial per “ajudar a morir”, ajudar a morir provocant la mort dels malalts amb l´eutanàsia. Es veritat, no hi ha opinions diverses, tothom està d´acord amb l´eutanàsia i la llei ho ha convertit en un “dret”. Ara és un dret que et puguin matar.
Lamentablement es manté un gran biaix en totes les informacions, que des de l´any 2021, he escoltat a TV3 sobre l´eutanàsia. Totes a favor de l´eutanàsia, cap opinió discordant. Però la publicitat a favor de la mort dels malalts amb l´eutanàsia mai havia arribat a l´extrem d’aquest programe.
Espero que s’entenguin bé les meves paraules, els ajudi a reflexionar i a presentar temes tan delicats i importants amb més objectivitat, imparcialitat i debat.
* Sacerdot i doctor en medicina