Text de l’Evangeli (Mt 4,12-23): Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra». Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».
Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes». Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.
Avui l’Església commemora la conversió de sant Pau. És una bonica coincidència que l’evangeli d’aquest diumenge narri precisament la crida dels primers apòstols.
Jesús va a buscar a Pere, Andreu, Joan i Jaume enmig del seu treball quotidià, i els crida perquè estiguin amb Ell i per enviar-los a evangelitzar. Ells acullen la seva crida sense reserves i el segueixen, fent de l’anunci de l’Evangeli el sentit profund de la seva vida.
De manera semblant, el Senyor també surt a l’encontre de Pau per confiar-li una gran missió apostòlica, sense que suposi un obstacle el fet que hagués estat un ferotge perseguidor dels primers cristians. Pau respon a la crida del Senyor, canvia completament la seva vida i mereix amb tota justícia el títol d’apòstol de les nacions, ja que ningú com ell va recórrer el món amb l’únic propòsit d’anunciar Jesucrist i el seu Evangeli.
L’evangeli d’avui i la conversió de sant Pau ens conviden a afinar l’oïda del cor per escoltar la veu de Déu i a meditar sobre la nostra pròpia identitat cristiana. Perquè la vocació cristiana és, en essència, una vocació a l’apostolat. Tot fidel està cridat a portar Jesucrist amb ell i a “parlar” d’Ell amb la seva pròpia vida: amb la seva manera de treballar, de relacionar-se amb els altres, amb la seva sintonia amb els sofriments i les alegries que comparteix amb els altres, i amb el seu compromís personal perquè el missatge cristià impregni i transformi el món en què vivim.
«L’experiència dels Dotze apòstols i el testimoni de Pau ens interpel·len també avui. Ens conviden a verificar les nostres actituds, a revisar les nostres eleccions i les nostres decisions, a partir d’aquests punts ferms: tot depèn d’una crida gratuïta de Déu; Déu també ens escull per a serveis que de vegades semblen sobrepassar les nostres capacitats o no correspondre a les nostres expectatives; a la crida rebuda com a do gratuït cal respondre gratuïtament.
… Tu, el tresor que has rebut amb la teva vocació cristiana, estàs obligat a donar-lo: és la dinàmica de la vocació, és la dinàmica de la vida. És una crida que capacita per exercir de manera activa i creativa la pròpia tasca apostòlica, en el si d’una Església en la qual hi ha varietat de ministeris, però unitat de missió» (Francesc, 15 de març de 2023).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilies