Text de l’Evangeli (Mt 11,2-11): En aquell temps, Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els respongué: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!».
Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: «Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l’Escriptura: ‘Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí’. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell».
Totes les Escriptures, d’una manera o d’una altra, condueixen a Jesucrist; però són els missatges dels profetes, especialment aquells que anuncien l’arribada del Regne, els qui troben el seu ple acompliment en Ell, el Messies esperat.
Els profetes havien descrit nombrosos signes que permetrien reconèixer aquest temps nou: la curació de tota dolença, per greu o incurable que semblés; la restauració de la vida en aquells que havien mort; un bé que arribaria a tothom i, de manera preferent, als més pobres i marginats. En definitiva, anunciaven un temps de gràcia que només podia venir de Déu mateix.
I això és precisament el que succeeix quan Jesús comença a proclamar l’Evangeli. Les seves obres —els signes de compassió, de curació, de vida— no són simples gestos de poder, sinó l’argument més clar i lluminós de la seva identitat perquè posant de manifest que en Ell es compleixen les promeses de les Escriptures.
Quan Joan Baptista envia els seus deixebles a preguntar a Jesús si és el Messies esperat, no ho fa mogut pel dubte, sinó per conduir-los cap a la veritat. Ell desitja que no només el reconeguin, sinó que es quedin amb Ell. I la resposta que Jesús els dóna és una invitació a mirar els fets: les Escriptures ensenyen qui és el Messies, i ara aquests signes es realitzen davant dels seus propis ulls, perquè ells mateixos puguin veure i creure. Així, la Paraula profètica i les obres de Crist s’uneixen per revelar la veritat.
Déu ha visitat el seu poble en nombroses ocasions; ara és el seu propi Fill, la Paraula de Déu feta carn, qui parla per Ell mateix i, amb les obres que realtiza, fa que el Regne comenci a obrir-se pas enmig de nosaltres.
Avui Jesús ens encoratja a aprendre del Baptista, que ha sabut reconèixer-lo i donar la vida per Ell, perquè també nosaltres donem testimoni, una vegada més, de la seva vinguda al món.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies