FERNANDO MUÑOZ MARTÍNEZ, Salir de sí. Para una revolución de los idiotas. KDP, Madrid, 2024, 330 págs.
L’obra i el professor de la Universitat Complutense, han estat un molt agradable descobriment amb sintonies vàries. Estem davant un original i suggestiu tractat de 330 pàg. que il·lumina un nou mode de fer antropologia, amb reverberacions gnoseològiques. Muñoz Martínez s’aplica a això bevent de l’herència de Gustavo Bueno, en la sempre bona companyia de la independència i el sentit comú chestertonià, i recaptant suport en la psicologia social.
El llibre és profund. Hi ha en tot el text una saludable crítica a l’individualisme en l’ocàs d’una era que l’ha encimbellat i que mor amb ell. Al temps, Muñoz, engipona una revaloració dels objectes, els estris, que il·luminen i posen l’èmfasi en el fer humà a través del treball encimbellant als oficis. Els estris, amb la llengua, conformen un constructe cultural que permet als objectes capacitar subjectes socials.
Sortir de si és una elaborada i encertada crítica al subjectivisme que defensa l’idiota, i que resulta en la seva pròpia negació. La idiocia abstreta posa a la humanitat als peus dels cavalls, ràpida a ser atropellada per l’esdevenir del temps. Encara sort que hi ha alternatives i, Muñoz, un esperit lliure, ens mostra una que no està res malament. Serà possible que l’idiota s’adoni i s’aixequi de la seva prostració sortint de si?