DD. AA. Sobre ‘Fratelli tutti’ del Papa Francesc. Estudis i reflexions de E. MARTÍNEZ ALBESA en diàleg amb altres autors. Ideas i Llibros Ediciones i CEU-Institut d’Humanitats Ángel Ayala, Madrid, 2024, 709 pàg.
Som davant un extens volum de comentaris a la carta-encíclica ‘Fratelli tutti’ (FT) del Papa Francesc, dedicada a la fraternitat i l’amistat social, publicada el 3 d’octubre de 2020 i que se suma al ja quantiós acerb de la moderna Doctrina Social de l’Església (DSE) desenvolupada des de Lleó XIII. En l’elaboració d’aquest llibre, promoguda per AEDOS (Associació per a l’Estudi de la Doctrina Social de l’Església) han participat 35 professors universitaris de diverses disciplines coordinats pel professor Emilio Martínez Albesa, director del Màster en Doctrina Social de l’Església de la Universitat Francesc de Vitòria.
Martínez Albesa escriu una llarga introducció analitzant l’encíclica, que ajuda a comprendre’n el propòsit, estil, principals característiques i temàtica. Aquesta anàlisi va servir de referència als altres autors que han treballat en les seves aportacions durant gairebé tres anys. El propi professor Martínez Albesa tanca el volum amb un detallat Epíleg en el qual es resumeixen les aportacions dels autors que han intervingut en aquesta obra i dialoga amb això.
En aquesta Introducció es destaca la perspectiva ecumènica de Fratelli tutti, la qual, com altres encícliques socials està dirigida a tots els homes de bona voluntat, encara que deixant clar que l’autèntica fraternitat universal troba el seu fonament últim en la Paternitat de Déu. Es fixa també en l’estil i l’estructura de la FT, molt diferent de les encícliques socials del seu predecessors, sant Joan Pau II i Benet XVI, que estan escrites amb un biaix més acadèmic i estructurat. La FT té un aire més col·loquial i potser menys precís, però això -en paraules de Martínez Albesa- «paradoxalment facilita al lector la comprensió del substancial de la comunicació, sense necessitat que tingui una formació elevada.» (pàg. 16). La FT té, abans de res, un estil pastoral en el qual s’ofereixen exhortacions i es plantegen reptes, molts dels quals són assumits pels comentaris inclosos en aquest volum.
En la introducció s’interpreta l’estructura bàsica de la FT segueix l’esquema «veure, jutjar i actuar», àmpliament utilitzat per la DSE. Els grans principis de la DSE, com a dignitat humana, ben comuna, solidaritat, subsidiarietat, gratuïtat, i els valors fonamentals de veritat, caritat, llibertat i justícia, apareixen explícitament o tàcitament al llarg de tota l’encíclica. El «veure» és la falta de fraternitat del món actual, la qual cosa tractat en el capítol primer de la FT. El «jutjar» apareix, en gran manera, en el capítol segon, en el qual glossa la paràbola del Bon Samarità. Els capítols següents -del tercer al vuitè- estan dedicats a l’acció, encara que sense excloure alguns judicis.
Entre els temes nuclears de la FT, la introducció assenyala els següents: fraternitat universal, amistat social, caritat política -advocant per una nova i millor política-, món, poble, exclusió i integració social, globalització i localisme, diàleg intercultural i individualisme egoista (pàg. 37). Un segon «cercle temàtic» inclou: les migracions i els emigrants, la guerra i l’armament, la pena de mort, el perdó, la pau, la llibertat religiosa, religió i vida pública, l’actualitat del lliure mercat, els nacionalismes, el populisme i els populismes, el liberalisme, l’activitat política, l’autoritat política internacional, la comunicació i l’amabilitat, el relativisme filosòfic i moral, els atemptats contra la dignitat de les persones avui, les actuals pobreses i el lideratge popular (pàg. 42-45). Molts d’aquests temes, sobre la base de la FT són desenvolupats pels ponents d’aquest llibre.
El llibre, a part de la Introducció i de l’Epíleg, està estructurat en cinc grans grups temàtics. El primer és d’índole teològic i té com a títol «Vers a una teologia de la fraternitat universal» Conté contribucions de Joaquín Jareño Alarcón, José Luis Fernández Fernández, Juan José Pérez-Soba Diez del Corral, Jesús Villagrasa i Roberto Repole. La segona part inclou treballs relacionats amb un «Acostament espiritual a la fraternitat universal». Hi escriuen Martín Carbajo Núñez ofm, José Luis Vázquez Borau i José Andrés-Gallego. La tercera es refereix a la «Cultura de la trobada» i té com a subtítol «Proximitat, diàleg i compromís». Des de diverses perspectives conté treballs d’Agustín González Enciso, Javier Barnés, Juan García, Rafael Gómez Pérez, Ángel Barahona, Marcial Sánchez Gaete, María José Navasal Castillo, Miguel Ángel Martínez López, José Corral, Manuel Cruz i Andrés Muñoz Machado. La quarta part, està dedicada a l’«Amistat social i política», amb contribucions d’Urbano Ferrer Santos, Luis Núñez Ladevéze, Eugenio Alberto Rodríguez, María del Rosari González Martín, José Ramón Recuero, Miguel Alfonso Martínez-Echevarría Ortega i Francisco Molina. La cinquena i última part és sobre «Amistat social i econòmica». Els seus autors, que pertanyen a l’àmbit econòmic i empresarial, inclouen Domingo Sugranyes Bickel, José Antonio García Durán, José Barta Juárez, Andrés Arnaldos Cascales, Rufino Orejas, Agustín Ortega Cabrera i Santiago García Echevarría.
Com sol ocórrer en les obres col·lectives, les aportacions són desiguals i, òbviament, les interpretacions són pròpies cada autor. En tot cas, s’agraeix l’aprofundiment i major concreció dels temes apuntats per la FT. En tot cas, com recorda Martínez Almedida en l’Epíleg (pàg. 704-5), la FT, en continuïtat amb el Magisteri anterior i particularment amb la Caritas in veritate (2009) de Benet XVI, ha de contribuir al nou humanisme reclamat pel Concili Vaticà II (Gaudium et spes, 55). El mateix, caldria afirmar de les aportacions d’aquest volum.