Des de fa diverses dècades, determinades institucions com les Judicatures, Ajuntaments, Notaries, magistrats, alcaldes de municipi o regidors, etc. actuen sovint, com a oficiants en les celebracions de caràcter civil, i d’acord amb el que demanden els protagonistes, s’hi incorporen un conjunt de rituals, que, en els seus aspectes formals, pretenen imitar de mode fraudulent alguns ritus i cerimònies litúrgiques de l’Església.
Cal recordar, que els veritables sagraments han estat instituïts pel nostre Senyor Jesucrist per a comunicar-nos la gràcia divina i participar de la seva Redempció. Els cristians dels primers temps celebraven els cultes sacramentals amb gran veneració a través de signes i ritus (paraules i accions).
Des d’una perspectiva històrica, s’avalua l’ésser humà com un ser ritual per manifestar al llarg del temps múltiples ritus i esdeveniments culturals (o també “cultuals” en referir-se a les celebracions religioses), sorgides segons les seves particulars cosmovisions, fundades en les observacions lunars, unes altres en el temor de l’entorn natural, reeixides expedicions de caça, o bé la sepultura d’un membre del grup entre altres. Les diverses ofrenes estaven, sovint, acompanyades de danses, cants, gestos i accions d’empremta simbòlica.
És el cas, per exemple, dels babilonis, les festivitats emmarcades dels quals, en el seu calendari, les establien segons els moviments lunars, i com que eren un poble aficionat a l’astronomia i les matemàtiques, van ser els primers a organitzar la divisió de l’any en dotze mesos (un any solar són dotze llunacions senceres) En l’època dels romans van rebre noms específics.[1]
El calendari festiu amb més predicament va ser el “calendari Julià”, instaurat per Juli Cèsar per a tot l’Imperi Romà l’any 46 a. C. el que va determinar els variats cultes civils en gran part de les nacions. Aquest calendari de 365 dies, dividits en 12 mesos, va ser utilitzat durant segles per l’Església Catòlica, i millorat pel calendari gregorià en 1582, la qual cosa va facilitar organitzar amb sentit, les festivitats litúrgiques i els cultes corresponents.
En aquest pla, podem citar el Calendrier Républicain, erigit per la Convenció Nacional Revolucionària, en contraposar el sagrat amb el profà, el sobrenatural amb el natural, justificant d’aquesta manera l’anul·lació del santoral i altres festivitats religioses, substituïdes pels cicles de les estacions, amb denominacions referides a les labors agrícoles i a la diversitat d’animals i vegetals.
Ideologies profanes: positivisme i nazisme
En el segle XIX, apareixen una sèrie de corrents influïts pel positivisme científic[2], impulsant-los a la pràctica de rituals de caràcter profà. En aquest escenari ressalta el francès August Comte [3] , que en la seva obra Religió de la Humanitat, formula tres estats teòrics: l’estat teològic que es basa en creences fictícies, l’estat metafísic basat en l’abstracció racional, i, finalment, l’estat definitiu del positivisme científic que supera els estats anteriors en basar-se en l’experiència científica. Amb les seves ínfules de sentir-se una espècie de patriarca d’una “religió científica”, Comte va proposar en el seu Catéchisme positiviste, reemplaçar la religió tradicional per una religió basada en la ciència i la moralitat humana, servint-se de rituals d’iniciació, d’admissió, d’altruisme, de matrimoni, sepultura … amb la finalitat de fomentar la solidaritat social en un context sense transcendència.
Per l’amplitud d’informació existent i ser un dels notoris paradigmes de la maldestra imitació dels rituals cristians, exposarem alguns dels rituals propis del nacionalsocialisme (nazisme), trets en part, dels déus mitològics nòrdics de l’antiguitat, amb el pretext de “paganitzar” els símbols religiosos i dissoldre la bimil·lenària tradició cristiana.
Un dels seus esperons va ser la premissa que Hitler era una espècie de “nou messies i salvador d’Alemanya”, reafirmada pel ministre de propaganda Goebbels, que recomanava el 1940: “S’hauran d’organitzar cerimònies en memòria dels caiguts del nostre partit, per contrarestar les cerimònies religioses de les esglésies catòliques o evangèliques”.
El dirigent de la policia secreta de la Gestapo, Heinrich Himmler, motivat pels seus deliris il·luministes i esotèrics, es va apoderar en 1933 del castell de Wewelsburg a Westfàlia, convertint-lo en temple sagrat i centre espiritual, en el qual es realitzaven rituals d’iniciació a les SS i estudis d’arqueologia sobre la raça ària.
Karl M. Wiligut, mentor de Himmler, ensenyava que Crist era en realitat el déu germànic de l’antiguitat Krist, distorsionat més endavant, com el salvador del cristianisme. També l’estès Almanac pagès alemany i altres publicacions semblants, van esborrar la majoria de festes cristianes. Per exemple, durant les festes de Nadal se celebrava el solstici d’hivern, i un dels seus rituals consistia a exaltar la raça ària i homenatjar l’esvàstica (creu gamada), la festa del Tron de Sant Pere, era la Festa del Tron de Thor, el déu nòrdic del tro i la tempesta, el dijous sant se celebrava el Dia de Consagració de l’Oli, La Pasqua de Resurrecció se celebrava el Dia d’Ostara, una deessa germànica de la primavera. L’Ascensió es dedicava a Odí, el déu de la saviesa, la guerra, la poesia… a més del Martell de Thor, que, en llançar-lo, tornava a la mà com un bumerang. Aquests simulacres dels ritus cristians van motivar la protesta del bisbe de Trèveris: “Estic consternat per la publicació d’aquests almanacs… que constitueixen un greu insult a tots els sentiments cristians i catòlics”.
En l’àmbit de les “Joventuts hitlerianes” eren freqüents les bodes públiques per a les quals van crear els seus propis i singulars rituals. Es considerava de mal averany trobar d’improvís per terres d’Alemanya una imatge del Crucificat. “Que distints eren els déus dels nostres avantpassats, enfront de la d’aquell pàl·lid crucificat, l’aspecte llastimós del qual expressen humilitat i abnegació extrema, qualitats oposades a l’heroic concepte de sang!”. En les celebracions de l’anomenat “baptisme ari”, es recomanava que es posessin noms de tradició ària.
En aquesta paròdia de rituals secularitzats, es posava una taula a mode d’altar, recoberta amb un llenç blanc adornat amb flors i els ciris encesos, amb un ambó per llegir algun llibre d’ideologia nazi, i les parets del lloc s’adornaven amb banderes de la Joventut Hitleriana. El bisbe d’Osnabrück G. Berning, va escriure el 1934: “La nostra fe no es basa en mites i llegendes, sinó en la inefable Revelació divina”.
A Hannover, el “Moviment de la Fe Alemanya” va proclamar: “Quan la generació present, encara aferrada al cristianisme, hagi mort, les esglésies amb valor històric i artístic s’usaran per als festivals solemnes del poble alemany, i les esglésies de segona o tercera classe seran demolides”.
Però són originals aquestes pantomimes de rituals secularitzats? Si tenim en compte els rituals de diverses ideologies i corrents externs al cristianisme, assumits de manera mimètica per sectors de l’actual societat occidental, (especialment la del nazisme), observem que tenen unes certes semblances amb la celebració d’alguns sagraments o rituals cristians. Tals corrents estan inspirades per utòpiques ideologies que prometen falsos anhels d’“harmonia i felicitat mundana”, en una espècie de veneració cap a la “mare terra”.
També podem assenyalar, les publicacions d’organismes polítics i sectors financers que donen suport a aquests “rituals laics” en les quals determinats sectors de la societat es van gradualment submergint. I tal com va profetitzar Nietzsche, són conseqüència dels dictàmens d’un nou “paganisme nihilista”.
_______
* Doctor en Filosofia
[1] La durada dels mesos, eren al voltant de 28, 30 o 31 dies i els seus noms eren: Januarius, Februarius, Martius, Aprilis, Maius, Junius, Quinctilis, Sextilis, September, October, November, i December
[2] El positivisme científic és un corrent filosòfic que només admet la realitat adquirida mitjançant el mètode d’observació sensorial i experimental, negant qualsevol interpretació teològica i metafísica.
[3] August Comte (1798, Montpeller – 1857, París).