L’evangeli d’avui recull un fragment d’un llarg i profund diàleg entre Jesús i Nicodem, fariseu, mestre principal entre els jueus, qui es troba amb Jesús, de nit, intrigat pels miracles que ja l’han fet prou conegut. Parlen de la fe en Déu que dóna llum i sentit a la pròpia vida, una llum que es fa palesa en les bones obres que són agradables a Déu.
La fe neix de l’encontre personal amb Jesús, el Fill de Déu que ha vingut al món per donar el seu amor infinit als homes i dones, i per oferir-se fins a la mort, regalant-nos així una vida perdurable. Aquest amor que Déu revela hauria de ser el far que fes de guia a la conducta personal: quan estem segurs de l’amor de Déu i busquem estimar-lo en cada moment, la vida s’omple de llum.
Això és el que va experimentar Nicodem. La seva conversa amb Jesús el va il.luminar de tal manera que més endavant el va moure a defensar-lo davant els membres del Sanedrí, i quan va arribar l’hora de la mort de Jesús, elevat a la creu, Nicodem col·labora generosament amb cent lliures de perfum i ajuda a Josep d’Arimatea a amortallar el cos mort del Senyor i a dipositar-lo al sepulcre.
“La fe cristiana és fe en l’encarnació del Verb i en la seva resurrecció en la carn; és fe en un Déu que s’ha fet tan proper que ha entrat en la nostra història. La fe en el Fill de Déu fet home en Jesús de Natzaret no ens separa de la realitat, sinó que ens permet de captar-ne el significat profund, descobrir fins a quin punt Déu estima aquest món i com l’orienta incessantment cap a ell; i això porta el cristià a comprometre’s, a viure amb major intensitat encara el camí sobre la terra” (Francesc, Lumen fidei n. 18).
Comentaris de l’evangeli: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilíes