Malgrat la llei natural sigui una llei permanent, en l’actualitat és desconeguda, rebutjada o oblidada per amplis sectors de la societat. L’escrit l’he configurat en forma de preguntes i respostes, amb la possible suposició que en puguin ser més assequibles i comprensibles els continguts
–P: Et pregunto en primer lloc: Quines són les coses que abasta la llei natural?
–R: Com que és una llei universal, eterna i invariable, abasta a totes les coses existents en la natura.
–P: Com es poden aplicar aquests principis, tenint en compte la diversitat de civilitzacions, races i cultures?
–R: L’ésser humà pel sol fet de ser persona està vinculat a la llei natural, del qual emana el ”dret natural”, fent-hi compatibles les diversitats abans esmentades.
–P: En quin sentit la llei natural i els seus drets es fonamenten en la naturalesa humana?
–R: En virtut de la “dignitat intrínseca” de la condició humana, es poden discernir aquests drets: dret a la vida, a la integritat física i moral, a pensar i raonar, a formar una família, a la llibertat religiosa, etc.
–P: Quina seria la denominació adequada de la llei natural referida a l’ésser humà?
–R: Potser la més adequada i substanciada per la “filosofia personalista”, sigui la de “llei de la raó natural”, quan la llum de la raó entén la conveniència del que s’ha de fer i el que s’ha d’evitar.
–P: Quines diferències hi ha entre la llei natural i la llei positiva?
–R: La llei natural reprodueix en l’univers la llei eterna de la divinitat. La llei positiva està constituïda per una sèrie de lleis decretades per les autoritats humanes competents, i han de tenir en compte els preceptes de la llei natural.
–P: Fins a quin punt les legislacions establertes pels parlaments depenen de la llei natural?
–R: En depenen en la mesura que la llei natural és la destil·lació i base de referència de les legislacions positives, tant privades com públiques.
–P: Per què entree el iusnaturalistes hi ha recel vers el positivisme jurídic?
–R: Sorgeix entre altres coses, per rebutjar, a vegades, els valors emanats de la llei natural, contribuint-hi que les lleis jurídiques depenguin dels corrents d’opinió dominants, alterant, d’aquesta manera, la prioritat del dret natural en convertir-lo en un factor subordinat al poder del positivisme jurídic.
–P: Quines conseqüències origina la negació de la llei natural?
–R: Entre altres coses el que es posi en dubte el patrimoni moral i ètic de la humanitat, entenent que la llei natural proporciona legitimitat a les lleis positives, que sovint s’emparen en lleis relativistes i arbitràries
–P: Existeixen per tant drets que es deriven de la llei natural.
–R Existeixen drets que són inherents a la persona humana (drets naturals) i altres drets derivats de la llei natural, reglamentats pels membres d’una societat per exercir la justícia i l’ordre públic (drets positius)
–P: Estem “inclinats” de manera innata cap al compliment de la llei natural?
–R: L’ésser humà, està “orientat” o també “inclinat” de manera innata, a realitzar actes i fins que demanda la llei natural, però pot desviar aquesta inclinació si descarta la llei natural.
–P: Però els que prescindeixen de la llei natural o la rebutgen no serà perquè la conceben com una “llei imposada o sobrevinguda” que ens limita la llibertat?
–R: La llei natural no s’imposa com si fos una llei que tenalla i paralitza la intel·ligència i la voluntat, sinó que en part, és una tasca de la consciència i la raó, capaç de distingir el bé del mal, distinció que ha de ser una guia per a la legislació de les lleis civils.
–P: Que siguin legals les lleis positives implica que siguin justes?
–R: La mera legalitat humana de les lleis positives seran justes en la mesura que tinguin com a referència la llei natural, i un dels adversaris d’aquesta referència de la llei natural, procedeix dels materialismes “tancats a l’esperit”.
–P: Però negar les veritats fonamentals no desembocarà en un relativisme absolut?
–R: El relativisme absolut parteix del pressupost que no hi ha res permanent, perquè tots els éssers de la naturalesa, sense excepció, estan sotmesos al constant canvi, també l’ésser humà, d’aquí la seva negativa formulació de veritats perennes.
–P: Passen factura les concepcions relativistes en la política?
–R: Passen factura, perquè en guiar-se per criteris utilitaris i relativistes, solament els interessa la suma dels vots d’un eixam d’individus que els portin al poder, encara que promocionin ideologies deshumanitzadores.