PAUL SEABRIGHT, The Divine Economy: How Religions Compete for Wealth, Power, and People. Princeton, 2024, 485 pàg.
Vaig iniciar la lectura amb bastant desgana (text-totxo de 485 pàg. d’assumpte trillat) però, al cap de poc, vaig canviar d’opinió. Seabright escriu bé, clarament, amable i docta, sobre un tema que ha investigat amb honestedat i profunditat durant anys. L’autor no és creient però sí respectuós, i també original.
Hi ha tres tesis principals en el llibre: les religions són grans empreses que ofereixen un servei amb molta demanda i necessitat; la secularització és un conte que no casa amb l’òptica global i la realitat del mercat de credos; i, com a plataformes estructurades que operen en competència, unes religions funcionen millor que unes altres. Sembla molt tècnic i profà, però l’autor condueix al lector amb bastant sentit comú i profund coneixement de la història, doctrina i característiques dels diversos cultes, per aconseguir una lectura interessant.
Un text útil per, dins de l’Església, jerarques, ecumenistes i pastoralistes, i, fora, per a estudiosos de les relacions església-estat en el món per venir. Particularment no acabo d’estar d’acord amb Seabright, encara que reconec la vàlua del seu treball, que, penso des de la meva òptica, donarà idees a aquells dirigents i entusiastes que confonen evangelització amb tàctiques de màrqueting. Al final del llibre hi ha una conclusió sorprenent.