VIDEO DE FRANCESC
El do de la diversitat en l’Esgésia
El Papa ens recorda que cal alegrar-se de viure la diversitat de carismes a l’Església. El Papa Francesc proposa resar per reconèixer la varietat de carismes dins de l’Església com un “do de Déu” i no com un “motiu” de conflicte”. “Per avançar en el camí de la fe necessitem també el diàleg ecumènic amb els nostres germans i germanes d´altres confessions i comunitats”.
El fil conductor del Video del Papa d’aquest mes és la creu, símbol d’unitat i diversitat: una creu que apareix a les portes, a les muntanyes, a les esglésies, per mostrar la riquesa de les diferents comunitats cristianes, precisament en les seves diferències. La creu és “la fusta en què Déu va escriure el seu Evangeli”, va escriure la poetessa Alda Merini; és molt més que un objecte de devoció; en definitiva, és el misteri d’amor davant del qual es troben tots els cristians, més enllà de la seva confessió, tradició i ritu.
CATEQUESI EN LES AUDIÈNCIES DELS DIMECRES
Vicis i virtuts 1. Introducció: custodiar el cor (27 de desembre)
Avui comencem un cicle de catequesis dedicat al tema dels vicis i les virtuts. Com a punt de partensa ens situem en el llibre del Génesis, on es presenta, de diversa manera, la dinámica del mal i de la tentació. En el relat d’Adán y Eva, per exemple, veiem com Déu vol preservar la humanitat de la presunció d’omnipotencia, de voler ser com deus. En canvi, ells sucumbeixen a la tentació, no reconeixen els seus propis límits, la soberbia entra en els seus cors i es trenca la armonía amb Déu, i el mal és el mateix càstig.
Amb aquests relats, la Bíblia ens ensenya que no ens hem d’aturar a dialogar amb el diable ―amb el diable mai no es dialoga, mai―, de vegades podem pensar que el podem vèncer. El dimoni actua moltes vegades sota aparença de bé. Per això, a la nostra vida cristiana és fonamental discernir si els nostres pensaments i desitjos provenen de Déu o, al contrari, de l’adversari. Per això cal que romanguem sempre vigilants i, sobretot, custodiant el cor.
Vicis i virtuts 2. El combat espiritual (3 de gener)
En aquesta segona catequesi sobre les virtuts i els vicis, meditem sobre el combat espiritual. Tota la nostra vida és una lluita, marcada pels contrastos i les temptacions, que són necessàries per avançar en el camí de la virtut, ja que ens posa de cara a la realitat de la nostra petitesa.
Qui considera que ja ha aconseguit cert grau de perfecció, que no necessita conversió, que no necessita confessar-se, o que no val la pena l’esforç, viu a la lluna, viu a la foscor i no distingeix el bé del mal. Per contra, hem de demanar a Jesús que ens doni la capacitat i la força de confrontar-nos amb la nostra debilitat, la valentia d’abandonar-nos a la seva misericòrdia i el seny de no abaixar la guàrdia en aquest esforç. L’enemic està a l’aguait i cal estar alerta per no deixar-se enganyar.
Vicis i virtuts 3. La gola (10 de gener)
En aquesta catequesi meditem sobre la gola, la “bogeria del ventre” com li deien els Pares antics. Jesús ens ha ensenyat a ser capaços d’estimar la sana alegria dels casaments de Canà; a asseure a la nostra taula els pobres i els pecadors, en signe de comunió; a no subjectar-nos supersticiosament a regles d’impuresa, sinó considerar-ho tot com un do de Déu, confiat a la nostra custòdia.
Tot i això, cada vegada més la nostra societat dóna mostres d’haver perdut el sentit autèntic de la relació amb els béns de la terra. Molts trastorns alimentaris expressen el patiment de tantes persones davant aquesta realitat. Hem passat de ser administradors dels béns divins, de ser consumidors, detentors d’una voracitat insaciable que està destruint el planeta.
HOMILIES
Santa Maria Mare de Déu (1 de gener)
L’Epifania del Senyor (6 de gener)
AL·LOCUCIONS – ANGELUS
La grandesa de Maria (1 de gener)
Avui l’Evangeli ens revela que la grandesa de Maria no consisteix a fer algun fet extraordinari, sinó que, mentre els pastors s’afanyen a Betlem després d’haver rebut l’anunci dels àngels, ella roman en silenci. El silenci de la Mare és un tret bonic. No és una simple absència de paraules, sinó un silenci ple de sorpresa i adoració per les meravelles que Déu realitza. “Maria guardava totes aquestes coses, meditant-les al seu cor”. En el silenci i l’adoració, posa Jesús al centre i dóna testimoni d’Ell com a Salvador. Maria, la Mare del silenci; Maria, la Mare de l’adoració.
Els Mags són savis cercadors que, després de deixar-se interpel·lar per l’aparició d’una estrella, es posen en camí i arriben a Betlem. Són homes savis que reconeixen la presència de Déu en un simple Nen: no en un príncep ni en un noble, sinó en un nen de pobres, i es postren davant Ell, adorant-ho. L’estrella els ha conduït fins allà, davant d’un Nen; i ells, en els seus ulls petits i innocents, capten la llum del Creador de l’univers, a la cerca del qual han dedicat la seva existència.
El Baptisme del Senyor (7 de gener)
Avui celebrem el Baptisme del Senyor. Joan realitza un ritu de purificació que expressa el compromís d’abandonar el pecat i convertir-se. El poble va a batejar-se amb humilitat, amb sinceritat, i “amb l’ànima i els peus nus”; Jesús també hi va, inaugurant el seu ministeri: així mostra que vol estar a prop dels pecadors, que ha vingut per ells, per tots nosaltres, que som pecadors.
La trobada de Jesús amb els primers deixebles (14 de gener)
L’Evangeli ens presenta avui la trobada de Jesús amb els primers deixebles (cf. Jn 1,35-42). Aquesta escena ens convida a fer memòria de la nostra primera trobada amb Jesús. Cadascú de nosaltres ha tingut una primera trobada amb Jesús; de nen, d’adolescent, de jove, d’adult, adulta… Quan vaig trobar Jesús per primer cop? Podem fer una mica de memòria i després d’aquest pensament, aquest record, renovar l’alegria de seguir-lo i preguntar-nos: què vol dir ser deixebles de Jesús? Segons l’Evangeli d’avui podem prendre tres paraules: cercar Jesús, viure amb Jesús, anunciar Jesús.