Acaba de sortir el número 71 de la revista Temes d’avui que te per tema de portada La força de testimoni cristià. Ha sigut coordinat per la Dra. Gloria Heras, qui en ha la següent presentació:
El testimoni és la primera via d’evangelització des dels inicis del cristianisme. És l’encontre amb Jesús ressuscitat el punt de partida d’una nova vida que es tradueix en el desig joiós de comunicar la bona notícia de l’evangeli. És Jesús qui envia als seus deixebles a donar testimoni i, per això, la fe cristiana s’obre camí a través d’aquesta via.
Però, avui dia, és necessari que el testimoni tingui algunes característiques específiques? Amb altres paraules, el testimoni dels cristians del segle XXI, si vol tocar els cors dels seus contemporanis, ha de tenir uns trets peculiars? Aquest és el tema de portada.
Mons. David Abadias, des d’una perspectiva històrica defineix el testimoni com “el cor vital de l’evangelització”. En efecte, al llarg de tots els segles, i avui també, els cristians porten el missatge de Crist amb les seves paraules i obres.
L’estudi de Ramiro Pellitero reflexiona des d’una vessant teològica sobre la bellesa i la primacia del testimoni cristià en el nostre món. Si el “contingut” principal del testimoni és l ’amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist, avui més que mai és necessari que els cristians mostrin amb les seves vides que aquest amor és real i actual. Ser testimonis de Crist és convertir la pròpia vida en un testimoniatge d’amor, mostrar amb la vivència personal que ser cristià és haver trobat l’amor de Déu en Jesucrist i convertir-se en llevat que transforma el seu entorn.
Ignasi Fuster aporta la dimensió filosòfica i aprofundeix en els fonaments del testimoni com a realitat humana: és l’home qui parla a altres homes, i per això utilitza tots els lenguatges i formes humanes de comunicació. No obstant, és el testimoni vital el que té la prioritat.
Finalment Charo Sádaba aborda el tema del testimoni en l’era digital. El seu estudi analitza el fenomen dels testimonis de fe a les xarxes i ofereix unes claus de comprensió que permeten valorar les seves fortaleses i límits. Testimoni i joventut són paraules properes. Queda palès en els nombrosos testimonis de joves que avui es multipliquen arreu del món: des dels joves que, impulsats per la fe i la caritat porten, amb la seva ajuda generosa, l’esperança a tants damnificats per diverses catàstrofes
com la recent DANA a les terres de Llevant, a d’altres com Carlo Acutis, Piergiorgio Frassati, Joan Roig, Montse Grases, Pedro Ballester o Joaquim Romero. Uns breus apunts biogràfics d’aquests joves, que traspassaren amb fama de santedat, conclouen la part monogràfica posant de relleu com la bellesa i la força del seu encontre amb Jesús segueix inspirant els joves
d’avui.
El nostre món té una sensibilitat especial pel que es pot veure, escoltar, tocar; està especialment oberta a la via del testimoni que, sens dubte, orienta i prepara a escoltar l’anunci de l’evangeli. Avui, el testimoni dels fidels laics, que viuen i mostren amb naturalitat i autenticitat la seva fe feta vida en l’àmbit familiar, professional, cultural, polític, etc., adquireix una importància cabdal.