Per a diverses publicacions angleses (de l’Economist al Times) aquest ha estat el millor llibre de l’any 24. Per al qui subscriu, i sense que serveixi de xacra el meu acord amb totes dues, Infantilised és el llibre pel qual compensaria deixar-se qualsevol altra lectura a mig fer per emprendre aquesta. Hayward ho clava. El catedràtic de criminologia, no sols enalteix la seva disciplina a un cim abans no assolit, sinó que explica millor que cap altre què ens passa, com hem arribat a això, i per què. Costa deixar de llegir les 420 pàg. en format butxaca d’un llibre que, espero, es tradueixi aviat. Clar, il·lustrat, crític, propositiu i encertat. A part, està molt ben escrit.
La tesi central de Hayward és que el cicle de vida ha canviat. No ja per extensió d’unes etapes i encongiment d’unes altres, sinó per amalgament de totes en una: la infància. Les dades i exemples recollits no deixen lloc a dubtes: la nostra cultura ha descartat la maduresa de la vida adulta. No hi ha procés ni creixement, sinó perpetuació i regressió en els diferents àmbits de la vida: el públic i el privat, la cultura, el treball, l’oci, la política, o el crim. Avui els relats estan contaminats i l’imaginari està controlat per interessos d’explotació. És la fi d’alguna cosa.
Personalment m’han impactat l’amplitud i profunditat de l’anàlisi de Hayward anant a les fonts encertades, i la impecable lògica argumentativa. Cal llegir infantilizats. Ens farà i farà molt de bé.