Es poden comprar els fills? Es poden vendre? El fet d’aportar l’esperma dona dret a comprar-li a la mare el seu fill? Si els “pares” poden comprar els fills podran un dia els fills comprar o triar els seus pares? És més gràfic dir les coses pel seu nom, “al pa, pa i al vi, vi”, que buscar subterfugis lingüístics i eufemismes sota el nom de gestació per substitució, maternitat subrogada, ventre de lloguer etc. El mètode no és nou, la corrupció del llenguatge, acaba per corrompre també la consciència. Això, precisament, és el que sembla que s’esdevé amb la “gestació per substitució”, acord pel qual una dona accepta gestar i donar a llum un nen que lliurarà, a canvi d’un preu o una compensació, als qui l’hi han encarregat.
A Espanya aquest contracte és nul de ple dret i és considerada com a mare la dona que ha infantat. Per això es recorre a l’estranger i, una vegada a Espanya, l’home que ha aportat la seva esperma pot sol·licitar la inscripció de la filiació i la seva parella, si en té, l’adopció. D’altra banda, no hi ha límits ni condicions: poden accedir-hi heterosexuals, homosexuals, casats, solters, per raons d’infertilitat, estètiques, laborals o qualssevol altres. La gestació per substitució va néixer als EUA en la dècada dels 70 aportant amb prou feines alguns milers de dòlars. Les dades són impressionants: avui dia, la «indústria» mou 14.000 milions de dòlars anuals, preveient-se’n per a 2032, 129.000, dels quals 61.000 milions correspondrien a Europa.
Les clàusules d’aquests contractes, que poden arribar a ser nombroses, regiran tota la vida quotidiana de l’embarassada: prohibició de relacions sexuals, de viatjar, d’assistència a enterraments, o cuidar dels seus propis fills malalts… i un llarg etc. En alguns països seran amuntegades en granges (l’Índia) o apartaments (Ucraïna) per economitzar despeses i assegurar-se que compleixin contractes i normes. És una nova modalitat d’esclavitud. Les agències controlen la vida de la dona 9 mesos, 24 hores al dia, per seguidament fer-la desaparèixer del tot després del part perquè té prohibit posar-se en contacte amb els compradors, buscar-ne informació a les xarxes socials o fer públiques les condicions del contracte. Qualsevol incompliment comporta sancions econòmiques que poden aconseguir el 200% del que han rebut. La seva vulnerabilitat els impedeix valorar-ne les conseqüències (només un 4% té estudis superiors) i negociar els contractes, que són redactats com a “contractes d’adhesió”, alguns amb terminologia jurídica incomprensible i, fins i tot en una llengua estrangera. O ho prenen o ho deixen.
Agències i clíniques sotmeten la dona a tècniques psicològiques i sectàries de dissociació perquè no consideri el bebè com a propi. Bebès gestats en un cos que no connecta amb ells, perquè no els desitja. La gestació es concep com un voluntariat o un acte de solidaritat aliè. No sols és una veritable esquizofrènia per a la mare, també per al nen i les seves ones cerebrals li faran percebre la tristesa, el desamor o el desinterès. No obstant això, a vegades l’instint maternal que s’ha volgut silenciar, s’imposa i, davant la imposició d’un eventual avortament, n’hi ha que han estat disposades a quedar-se bebès amb malformacions. Altres vegades, no han tingut tanta sort i, quan ningú no els vol, acaben en orfenats.
Poc importa que sigui gratuïta o comercial. La gratuïtat no transforma en bondadosa la gestació, igual que no la transformaria la falsificació gratuïta d’un passaport o qualsevol document públic. Es podria pensar que la gratuïtat fomentaria que dones de classe mitjana-alta es prestessin a ser gestants perquè no tenen necessitat de diners. No obstant això, continuen sent les dones en situacions de pobresa i necessitat o per completar ingressos familiars les que s’hi presten. No hi ha hagut un sol cas de dona rica o famosa que gesti per a una dona pobra. L’oferta ha de ser prou temptadora perquè la dona deixi la feina o posi en risc la seva salut (la complexitat d’aquests embarassos fa que només la meitat arribin a terme). En qualsevol cas, si l’altruista no cobra ja s’encarreguen de fer-ho clíniques, intermediaris i agències. A Ucraïna es paga entre 50.000 i 80.000€; als EUA entre 150.000 i 180.000€ amb una gran varietat d’ofertes de paquets premium a low cost. Només el 2% de les gestacions mundials són gratuïtes en entorns majorment familiars. És una nova modalitat d’incest. La mare (biològica) pot ser, al mateix temps, l’àvia (legal) i el fill per al qual s’ha gestat, alhora ser pare (legal) i germà (biològic)…, etc.
El nen, encarregat segons catàleg, i creat per complir les expectatives de l’adult serà un veritable supervivent enmig de totes les seleccions i reduccions embrionàries que acompanyen la seva concepció. Alguns dels seus germanets moriran pel camí. Però el seu deute de gratitud quedarà entelat per una opaca història d’identitat: se’l priva, conscientment, d’una mare en el sentit ple de la paraula i el seu primer contacte amb la vida serà equiparable a la vivència d’un dol per la pèrdua brusca de la dona que l’ha gestat i l’ha parit, a la qual coneixia auditivament i per l’olor i que l’ha alimentat i cuidat durant nou mesos. No obstant això, igual que el cos de la mare guarda memòria de tots els seus embarassos, per l’anomenat microquimerisme fetal el nen conservarà cèdules de la seva mare durant tota la seva vida. Persistirà la petjada emocional i quan arribi a l’adolescència a l’interrogant de qui soc? Se n’afegiran uns altres, com qui m’ha parit? per què ho va fer? no li va costar lliurar-me?; em va arribar a estimar? dec tenir germans? I la imaginació voldrà ser reemplaçada per la realitat, encara que, en aquesta època virtual, la gestació per substitució no deixi de ser una ficció més.
_______
*Professora adjunta de Dret civil de la Universitat Internacional de Catalunya