No és el primer cop, ni de bon tros, que un Romà pontífex presenta una encíclica o altres documents relacionats amb la devoció al Sagrat Cor de Jesús, destacant la centralitat d’aquesta devoció en l’espiritualitat cristiana.
Lleó XIII, amb la seva encíclica Annum Sacrum (1899), va subratllar que el Sagrat Cor és la fons de salvació i misericòrdia per a tota la humanitat. Va convidar tots els fidels a aprofundir en aquesta devoció com a resposta a l’amor redemptor de Crist. Lleó XIII va marcar un moment històric en consagrar solemnement tota la humanitat al Sagrat Cor de Jesús al començament del segle XX. Va establir també un model per a la consagració personal, familiar i social al Cor de Crist. Anteriorment, l’any 1856, el Papa Pius IX havia establert la Solemnitat del Sagrat Cor, que va ser una fita per promoure aquesta devoció en tota l’Església.
Pius XI, amb una altra encíclica, la Miserentissimus Redemptor (1928), va destacar la importància de la reparació com a resposta a l’amor rebutjat de Crist. Va subratllar que aquest acte no és tan sols individual, sinó també comunitari, i va cridar a la participació en el culte públic i privat. El Papa Pius XI va relacionar aquesta devoció amb la seva encíclica anterior (Quas Primas), en la qual va instaurar la festa de Crist Rei.
Una de les encícliques més importants sobre el Sagrat Cor de Jesús és Haurietis Aquas (1956) de Pius XII, sobre la naturalesa i la importància de la devoció al Sagrat Cor. Hi va desenvolupar una teologia profunda sobre el significat del Sagrat Cor com a símbol de l’amor diví i humà de Crist. Va explicar que aquesta devoció no és només afectiva, sinó també efectiva, i va cridar els fidels a redescobrir aquesta dimensió en la seva espiritualitat i vida quotidiana.
Benet XVI, tot i no tenir cap encíclica específica sobre el Sagrat Cor, en va fer al·lusió en diverses ocasions, algunes de les quals estan recollides a la DN. En una d’aquestes, Benet XVI convidava a reconèixer el Cor de Crist com a presència íntima i quotidiana en la vida de cadascú (DN, 81).
Dilexit nos reprèn i cita tots els documents anteriors, la qual cosa, juntament amb la recopilació d’escrits d’autors espirituals, representa un gran esforç, digne de lloança.
Com és natural, cada document accentua més uns aspectes que uns altres, dins una continuïtat en el que és essencial. En la Dilexit nos, l’accent recau en l’expressió de l’amor al Cor de Jesús en l’amor als altres i en veure aquest amor com una força transformadora del món actual. En canvi, hi ha menys èmfasi que en altres documents en veure l’amor al Cor de Jesús com un mitjà per a la conversió personal i per enriquir la vida espiritual i el tracte personal amb Déu també en l’àmbit de la feina, la família i la vida ordinària. La reparació de les ofenses al Cor de Crist pels pecats propis i aliens i el sacrifici no s’omet, però, en gran manera, es canalitza cap a l’amor al proïsme.