La lectura de la encíclica Dilexit ens porta a descobrir algunes característiques remarcables d’aquest document:
- Mostra profunditat bíblica-teològica i filosòfica
El document no es limita a descriure i recomanar la devoció al Cor de Jesús, sinó que també indaga en nombroses fonts bíbliques sobre fets i paraules que posen de manifest l’amor de Jesús, alhora diví i humà. Inclou també una reflexió cristològica i trinitària sobre el cor humà com a nucli de la persona i sobre la centralitat de l’amor en la vida cristiana, bo i presentant reflexions de Pares de l’Església, sants i filòsofs, com sant Agustí i Heidegger, sobre el cor. D’aquesta manera, ofereix un marc integrador que dialoga amb la teologia i la filosofia clàssica i contemporània. Aquesta amplitud reforça la rellevància del missatge en un món que sovint cerca respostes espirituals profundes.
- Presenta rellevants aportacions de la literatura espiritual cristiana sobre el Sagrat Cor al llarg dels segles.
L’encíclica és prolixa en cites relacionades amb el Cor de Jesús, que inclouen Pares de l’Església, com Ireneu, Agustí i Basili; doctors medievals, entre ells, Bernat, Bonaventura i Tomàs d’Aquino, i, sobretot, molts religiosos ―des del Renaixement fins al segle XX― de profunda espiritualitat, alguns dels quals van tenir revelacions particulars. S’inclouen Caterina de Siena, Joan de la Creu, Ignasi de Loiola, Francesc de Sales, Joan Eudes, Vicenç de Paül, Margarida Maria, Claudi La Colombière, Carles de Foucauld, Teresa de Lisieux i Faustina Kowalska, els quals representen coneguts corrents d’espiritualitat cristiana, ja sigui monàstica, franciscana, dominica, carmelitana, ignasiana o de l’anomenada Escola Francesa. Personalment, he trobat a faltar alguna referència relacionada amb l’espiritualitat laical i secular, com la de sant Josepmaria Escrivá i la seva preciosa homilia sobre el Sagrat Cor, inclosa a És Crist que passa.
En qualsevol cas, és destacable aquesta teologia viva que representen les experiències dels sants com a coneixement amorós del Misteri de Jesús.
- Entra en diàleg amb diferents reptes del món contemporani
El Papa identifica problemes actuals com el consumisme, la fragmentació social i el narcisisme, juntament amb la convivència amb un «món líquid» (DN, 9) i «sense cor» (DN, 22). La pèrdua de connexió amb el «cor» mena a societats deshumanitzades. Francesc apunta que «les nostres comunitats només des del cor seran capaces d’unir les seves intel·ligències i voluntats diverses i pacificar-les per tal que l’Esperit ens guiï com una xarxa de germans, ja que pacificar també és feina del cor.» (DN, 28)
Pel que fa al consumisme, afirma: «Avui, tot es compra i es paga, i sembla que la mateixa sensació de dignitat depèn de coses que s’aconsegueixen amb el poder dels diners. Només ens esperona acumular, consumir i distreure’ns, presos d’un sistema degradant que no ens permet de veure-hi més enllà de les nostres necessitats immediates i mesquines» (DN, 218). Enfront d’aquest «engranatge pervers», Francesc contraposa l’amor a Crist, ja que «només ell pot alliberar-nos d’aquesta febre on ja no hi ha lloc per a un amor gratuït. Ell és capaç de donar-li cor a aquesta terra i reinventar l’amor allà on pensem que la capacitat d’estimar ha mort definitivament.» (DN, 218)
Des d’aquest punt de vista, l’encíclica es converteix en una crida a tornar al nucli del que és humà: l’amor, la interioritat i la comunió. Ho fa convidant a revalorar el cor com a centre d’unitat i d’amor. Això ofereix, sens dubte, una perspectiva contracultural enfront de la despersonalització de les relacions humanes i el buit existencial.
- Convida a reemplaçar rigideses dins l’Església per l’amor de Crist
Al papa Francesc li preocupa també que dins l’Església l’amor de Crist pugui ser reemplaçat per «estructures caduques, obsessions d’altres temps, adoració de la pròpia mentalitat, fanatismes de tota mena que acaben ocupant el lloc d’aquest amor gratuït de Déu que allibera, vivifica, alegra el cor i alimenta les comunitats.» (DN, 219)
El papa Francesc no ignora un altre repte: el de superar, dins l’Església, posicions rigoristes o formes d’espiritualitat desencarnada que obliden la misericòrdia de Déu (DN, 80), així com enfocaments amarats de moral rigorista o d’una religiositat del mer compliment, que obliden que el Cor de Crist convida a la plena confiança en l’acció misteriosa de la seva gràcia (DN, 114). El Papa proposa una espiritualitat més propera, afectiva i humana, que rescati la bellesa d’una relació personal amb Crist. Tot i que no s’explicita, això no exclou les exigències de la moral ni el valor de l’ascetisme cristià, com tampoc el sentit del deure, però, certament, posa l’accent en la confiança en Crist i en l’acció de la gràcia.
- Impregnada de densitat teològica, però amb exemples propers
L’encíclica per profunditat teològica i serà apreciada, sobretot, per persones amb bona formació en aquest camp. Tanmateix, alguns passatges tenen gran densitat teològica, i això podria suposar un repte per a aquells que no estiguin familiaritzats amb la teologia cristiana o amb determinats termes filosòfics. La profusió de cites dels sants mostra erudició, però pot dificultar la lectura i la concreció d’idees bàsiques de fàcil aplicació per a fidels de tota mena.
Són ben lloables, en canvi, els exemples que s’intercalen en la narrativa, com ara els records de la infantesa del Papa (DN, 20) o les experiències de Sants com santa Margarida Maria i santa Teresa del Nen Jesús; són anècdotes que fan l’encíclica més propera, accessible i pastoral.
- Connecta la devoció al Cor de Jesús amb la fraternitat i la solidaritat
El Papa connecta la devoció al Cor de Jesús amb un compromís pràctic i comunitari basat en la fraternitat. En destacar que l’amor a Déu es tradueix en l’amor als germans, posa èmfasi en la responsabilitat social i missionera dels cristians, bo i recordant que la fe no és només contemplativa, sinó també activa.
L’encíclica subratlla que l’amor de Crist no es pot separar de la justícia, la solidaritat i la comprensió cap als més vulnerables, tot oferint una visió integral de la fe que inclou tant la mística com la missió. En la conclusió, el Papa demana al Senyor Jesucrist «que del seu Cor sant brollin per a tots nosaltres aquells rius d’aigua viva que guareixin les ferides que ens provoquem, que enforteixin la capacitat d’estimar i de servir, que ens impulsin perquè aprenguem a caminar junts cap a un món just, solidari i fratern». (DN, 220)