MARINA VON ZUYLEN, Elogio de las virtudes minúsculas, Siruela, 248 pág.
Elegant, il·lustrada i bonica reflexió sobre les virtuts de tots els que no som ni brillants, ni heroics, ni reeixits (a ulls dels altres). Zuylen fa aquí rica filosofia, crítica literària, eleva la ficció a sociologia de postín, i planteja qüestions vitals per a comprendre’ns i comprendre.
No deixa, de pas, qüestions d’actualitat, com el debat sobre la meritocràcia, per més que el seu defensa de Sandel em sembli equivocada. Ni tampoc la importància d’encertar amb els objectius de la vida, en una aposta per ressaltar la supremacia de la vida interior sobre l’exterior.
Amb tot, el tema central d’aquesta petita joia és la delimitació de la vida ordinària o suficient, per oposició al que considerem insuficient. Elogia la mesura, la vida real, la contenció, i apunta la necessitat d’un sa enteniment del que considerem ordinari. Sobre aquest tema, el subtítol del llibre diu molt: l’excel·lència en clau menor.
Pel llibre desfilen Aristòtil, Wolf, Adorn, Lévinas, Sennett, James, Proust, Beckett, Spinoza, Chejov, i un llarg etcètera. A mi m’hauria agradat que també figuressin Sta. Teresita, Gomá, i S. Josemaría, però, en línia amb el tractat, no es pot demanar tot.
La lectura ha estat un gaudi, i això de “triar el procés abans que el producte”, iluminatiu.