Amb no massa temps el Vaticà va anunciar que el Papa Lleó XIV visitaria Paris a finals del mes de setembre. Si bé ell mai hi havia estat, Louis Marius Prevost, el seu pare, era un dels oficials que, en el desembarcament de Normandia, comandaven els vaixells de l’Armada nordamericana.
Macron volia una trobada privada amb Lleó XIV dins la catedral: la Santa Seu va respondre negativament. El Vaticà no volia que la visita presidencial es convertís en el principi organitzador del programa i per aquest motiu es va concretar que el Papa només entraria a Notre-Dame per celebrar les Vespres amb el clergat i els fidels.
Els bisbes francesos veien l’oportunitat de mostrar al Papa una Església que, després de dècades de declivi, vol passar de la frase del Papa Francesc el 2016: «França ets la filla primogènita de l’Església… però no la més fidel» a una església que torna a atraure milers de joves.
¿Què ha passat a França aquests dies? No se si heu tingut l’oportunitat de seguir les petjades de Lleó XIV per terres de França: París, Lourdes, Metz… Ha estat una estada que ha superat totes les previsions. Ja s’imaginaven que hi hauria gent, però tanta i tan jove… El recorregut del Papa des de la Place de l’Étoile fins la Place de la Concorde amb gairebé un milió de persones victorejant i cantant serà difícil d’esborrar per molt de temps.
Des de primeres hores del matí la Ciutat de la Llum es va vestir de festa i va acollir el Papa amb una gran apoteosi: banderes, cants i una marea humana emocionada al pas del Pontífex. Els joves cantaven el nom del Papa a una sola veu viva i incansable.
Titulars com París abraça Lleó XIV o bé La set de Déu sacia París omplien les primeres pàgines de tots els diaris francesos. Des del primer dia a l’estadi Saint Denis amb 80.000 joves, passant pel gairebé milió de persones a la Plaça de la Concòrdia, amb la multitud resadora a Lourdes i el discurs de Metz a la UNESCO, tots els periodistes, especialment els estrangers, encara que acostumats als viatges papals es van mostrar sorpresos per aquesta mobilització. ¿Com no recordar, davant d’aquestes manifestacions, l’estada que, ara fa vuit anys, va fer Benet XVI també a Lourdes i Paris? Si París va quedar desbordada aleshores, avui ha estat l’apoteosi.
L’imponent escenari erigit per a la missa, va marcar un nou capítol per a la plaça de la Concòrdia, una plaça carregada d’història i que representa l’encarnació de la República. Una història que recorda un dels escenaris d’execucions durant la Revolució Francesa, o la celebració anual de la Festa de la Bastilla.
No a tothom li va agradar l’elecció de la plaça com a escenari de la missa: els defensors del laïcisme retreien el lloc dient que representa la República, els mateixos bisbes no estaven segurs d’omplir el lloc, però els organitzadors tenien clar que era l’únic lloc on es podria reunir una gran multitud de gent. I ho van encertar. Durant la visita de quatre dies Lleó XIV ha animat els catòlics francesos a perseverar en la seva fe «fins i tot entre les espines» d’un món secular.
Durant uns dies França, amb l’estada de Lleó XIV, va experimentar una mena de «suspensió del temps» ja que va passar una cosa inusual que va sorprendre tothom: es van congregar multituds, hi va haver una adherència espontània al Papa, els catòlics van viure una nova Pentecosta, una societat profundament dividida va experimentar un moment de gràcia, tot va ser com un interludi màgic, ple de pau i va retornar «l’orgull del catolicisme francès». En quatre dies França va passar de la «Cultura de la mort», introduint l’eutanàsia a la Constitució, a la «Cultura de la vida» aplaudint les paraules del Papa en discursos i homilies.
Jean-Marie Guénois, corresponsal de Le Figaro deia: «Va haver de ser un papa nord-americà qui davant d’una Europa que semblava un jardí amb problemes, «va cavar» i ens va mostrar on eren les arrels europees. En certa manera, ha tornat l’orgull al catolicisme francès.»
Tots els Papes que han passat per França han deixat empremta: només cal recordar Pius VII a la coronació de Napoleó per intentar fer-li derogar els decrets de l’Església Nacional Francesa el 1804; l’homenatge de Joan Pau II a la Llibertat de consciència davant els totalitarismes el 1980; la importància del cristianisme en la cultura europea citat per Benet XVI i el seu emotiu discurs sense paraules a casa dels pares de Bernadette el 2008; i la indignació del Papa Francesc el 2023 a Marsella davant la globalització de la indiferència.