ALICIA DELIBES, El suicidio de Occidente. La renuncia a la transmisión del saber, Encuentro, Madrid, 2024, 360 pàg.
Qui pensés que el bast igualitarisme que castiga la virtut és la panacea de viciosos, pòtols i ignorants, va ben errat. Els qui ho proposen i imposen són elits sectàries amb mentalitat totalitària que desitgen pastar i mantenir poder costi el que costi, negant el saber i subvencionant la creació de masses clientelistes i submises que sempre els votin. Aquesta és la història de la nova pedagogia imposada a Occident per castes pseudo-progressistes contra el seu propi esdevenir històric i contra les seves pròpies lleis que penen l’experimentació amb humans.
L’anàlisi de Delibes és dura, clara i, a parer meu, precisa. L’elecció de “l’educació” rousseauniana, enfront de la instrucció condorcetiana, ha esdevingut en aquest cataclisme obligatori pel qual es fa passar generacions d’alumnes amb el sol propòsit de conformar les seves ments d’acord amb el que el poder etiqueta com políticament correcte. El tracte del camí i la impossibilitat de canviar de ruta (alguns intents s’han fet) és idèntic als EUA i Europa. És un intent de suïcidi cultural i intel·lectual a gran escala que pocs denuncien.
Delibes en sap, obre els ulls, fa pensar, il·lustra i proposa. Un llibre idoni per al públic pensant en general, si és que, malgrat tot, queda gaire gent que pot catalogar-se així.