Text de l’Evangeli (Jn 20,19-23): En arribar el capvespre d’aquell primer dia de la setmana, i estant tancades les portes d’on eren els deixebles per por dels jueus, es presenta Jesús i es posa enmig d’ells, i els diu: «La pau sigui amb vosaltres!». I dient això, els mostra les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar, doncs, veient el Senyor. I els digué altra vegada: «La pau sigui amb vosaltres! Com el Pare m’envià, així us envio jo». I dit això, bufà i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats, i aquells de qui els retingueu, els seran retinguts».
La Pentecosta era un dia de festa per al poble jueu. Se celebrava als 50 dies de la Pasqua, en memòria de la Llei rebuda al Sinaí. Aquell dia, els deixebles de Jesús es trobaven reunits a Jerusalem. Havien transcorregut 50 dies des de la seva resurrecció, i esperaven rebre un do nou, molt superior a la Llei.
El llibre dels Fets dels apòstols narra que va ser a la Pentecosta quan l’Esperit Sant va baixar sobre ells en forma de “llengües de foc” (Fets 2, 2-3). Aquest esdeveniment va marcar, finalment, l’inici de la missió que Jesús els havia encomanat el dia de la seva Ascensió. Des de llavors, el poble nou d’Israel, l’Esglèsia, rememora en aquesta gran festa el do definitiu del Senyor que infon la vida, l’Esperit diví que fa possible tirar endavant la vida nova en Crist.
Jesús, com relata l’evangeli d’avui, havia promès als deixebles una presència especial de l’Esperit Sant perquè poguessin continuar amb la seva missió evangelitzadora i ara els mostra com començar-la. El Senyor vol que els deixebles facin com Ell, que recorrin el món oferint el do del perdó, que és font de la veritable alegria. Serà gràcies al poder de l’Esperit Sant, com podran perdonar els pecats i, així, obrir els cors per donar espai al do que el mateix Esperit Sant vol regalar, juntament amb el perdó, la seva obra de santificació.
“La vinguda solemne de l’Esperit el dia de la Pentecosta no fou un esdeveniment aïllat (…) Aquesta realitat profunda que ens dóna a conèixer el text de l’Escriptura Santa, no és un record del passat, una edat d’or de l’Església que hagués quedat endarrerida en la història. És, per damunt de les misèries i dels pecats de cadascun de nosaltres, la realitat també de l’Església d’avui i de l’Església de tots els temps. Jo pregaré al Pare ―anuncia el Senyor als seus deixebles― i us donarà un altre Consolador perquè resti amb vosaltres eternament (Jn 14, 16.). Jesús ha mantingut les seves promeses: ha ressuscitat, se n’ha pujat al Cel i, en unió amb el Pare Etern, ens envia l’Esperit Sant perquè ens santifiqui i ens doni la vida. (Sant Josepmaria Escrivà, homilia El Gran desconegut)
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies