Text de l’Evangeli (Jn 13,31-33a.34-35): Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en Ell. Si Déu és glorificat en Ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat.
»Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres».
La caritat és part essencial de la identitat cristiana. En els primers temps del cristianisme els seguidors de Jesús eren coneguts per l’amor amb què es tractaven, un amor que amarava les relacions personals i, per extensió, la societat, transformant-la a poc a poc.
L’amor dels que busquen fer vida pròpia el manament de Jesús es materialitza en comprensió, consol, companyia, perdó, servei, amabilitat, i en tantes altres manifestacions que Jesús mateix ensenya amb la seva manera de tractar qualsevol persona que se li acosta.
Crist, a l’últim sopar, confia als seus deixebles el manament de l’amor, com si fos un testament. La seva novetat rau que Ell mateix és el model a imitar i qui concedeix la força per viure’l. El Senyor demana als seus deixebles, avui a nosaltres, que mirem de viure per a les altres.
On hi ha amor no hi ha enemics. Per això, la caritat és el veritable motor de la pau. És missió dels cristians, convençuts de la veritat del nou manament, difondre’l amb la pròpia vida, transformant el món, sense perdre l’esperança d’estar contribuint a la construcció d’una civilització basada en l’amor.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies