Text de l’Evangeli (Mc 12,28-34): En aquell temps, s’acostà un dels escribes que els havia sentit discutir, i, sabent que [Jesús] els havia contestat bé, li preguntà: «Quin és el primer de tots els manaments?». Jesús respongué: «El primer és: Escolta, Israel: el Senyor, el nostre Déu, el Senyor és un; i estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment i amb totes les teves forces. El segon és aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. Un altre manament més gran que aquests dos, no hi és». I li diu l’escriba: «Bé, Mestre, has dit en veritat: és un i no n’hi ha d’altre fora d’ell; i estimar-lo amb tot el cor i amb tota la intel·ligència i amb totes les forces, i: estimar el proïsme com a un mateix, és més gran que tots els holocausts i sacrificis». I Jesús veient que havia respost amb saviesa, li digué: «No ets pas lluny del regne de Déu». I ja ningú no gosava interrogar-lo».
Els escribes, homes experts en l’estudi i interpretació de les Escriptures, solen apropar-se a Jesús per tal d’examinar el seu coneixement de la Llei de Déu. Gairebé sempre, amb intenció esbiaixada, plantegen qüestions difícils per tal de posar a prova el Mestre.
En aquesta ocasió, però, l’escriba que interpel·la Jesús sembla tenir bon cor i moure’s per una inquietud recta. Vol saber quin és el manament més important per viure d’acord amb ell. Jesús refereix el primer manament, que orienta la criatura humana a reconèixer el Senyor com l’únic Déu a qui cal estimar sobre totes les coses, enllaçant-lo de manera inseparable amb l’amor al proïsme. Tots dos manaments o amors són el nucli de la Llei, i no n’hi ha cap altre de més gran que aquests dos. En altres paraules, l´amor a Déu no és veritable si no inclou l´amor al proïsme.
L’escriba fa seu l’ensenyament de Jesús i reformula novament el primer manament perquè ha comprès que l’amor a Déu i als altres neixen del mateix cor i, a més, tenen més valor que qualsevol sacrifici que s’ofereix amb l’únic desig de complir el que està manat. Ara ja sap quin és el camí que condueix cap al cel i, si vol arribar a la meta, donarà espai als altres en la pròpia existència, fent vida seva el manament principal.
“L’amor de Déu és el primer que es manat, i l’amor del proïsme el primer que cal practicar. (…) Tu, que encara no veus Déu, estimant el proïsme et faràs mereixedor de veure’l a Ell. L’amor del proïsme neteja els ulls per veure Déu, com diu clarament Joan: Si no estimes el proïsme, a qui veus, com estimaràs Déu, a qui no veus?” (S. Agustí, In Ioann. Ev. 17, 8).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies