Text de l’Evangeli (Lc 13,1-9): En aquell temps, es van presentar alguns que l’informaren sobre el fet dels galileus, la sang dels quals Pilat barrejà amb la dels sacrificis d’ells. I en resposta els digué: «¿Penseu que aquests galileus eren més pecadors que tots els galileus, perquè han patit tals coses? No, us dic; però si no us convertiu, tots us perdreu de manera semblant. O aquells divuit sobre els quals caigué la torre de Siloè i els matà, ¿penseu que també ells eren més culpables que tots els homes que habitaven a Jerusalem? No, us dic; però si no us convertiu, tots us perdreu de manera semblant».
I els proposava aquesta paràbola: «Un tenia una figuera en la seva vinya, i anà a buscar-hi fruit, i no n’hi trobà. I digué al vinyater: “Mira que són tres anys que busco fruit en aquesta figuera i no n’hi trobo: talla-la. Per què, a més, ha d’esgotar la terra?”. Però ell, responent, li digué: “Senyor, deixa-la encara aquest any, fins que hi hauré cavat entorn i hi hauré tirat fem, per si dona fruit en endavant, i si no, la tallaràs”».
Comença la tercera setmana de Quaresma i la crida a la conversió comença a ser urgent. Jesús dirigeix aquesta crida a tothom perquè sempre hi ha motius per demanar perdó a Déu. El Senyor anima a la conversió del cor perquè vol que estiguem més a prop seu i que desarrelem de la nostra vida allò que ens impedeix donar fruit.
Jesús relata una senzilla paràbola per convidar-nos a considerar com espera Déu la nostra resposta. Es tracta d’una figuera que fa tres anys que no dóna el fruit esperat, però, el vinyater aconsegueix amb la seva petició i les seves promeses de cura sol·lícita que l’amo del camp prolongui un any més l’espera. Així fa Déu amb nosaltres. Ell ens presta l’ajuda necessària, ens ofereix la seva gràcia i, a més, no es cansa d’esperar que prenguem la decisió de posar-nos, juntament amb Ell, mans a l’obra.
“Al temps de Quaresma Déu ens convida a cadascú de nosaltres a donar un canvi de rumb a la nostra existència, pensant i vivint segons l’Evangeli, corregint algunes coses en la nostra manera de resar, d’actuar, de treballar i en les relacions amb els altres. Jesús ens crida no amb una severitat sense motiu, sinó precisament perquè està preocupat pel nostre bé, per la nostra felicitat, per la nostra salvació. Per part nostra, hem de respondre amb un esforç interior sincer, demanant-li que ens faci entendre en quins punts en particular hem de convertir-nos” (Benedicte XVI, homilia 7 de març de 2010).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies