Text de l’Evangeli (Mc 10,17-30): Un dia que Jesús sortia de camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li va dir: «Mestre, tot això ho he complert des de jove». Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: «Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me».
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: «Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se’ls mirà i digué: «Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot». Llavors Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit». Jesús digué: «Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna».
Quan la riquesa i l’afany de tenir s’apoderen del cor, les paraules de Jesús no troben acollida. És impossible seguir el Senyor quan el cor està tenallat perquè Jesús només vol que li segueixin cors lliures. En canvi, quan el cor és lliure la mirada s’aclareix i aleshores és més fàcil comprendre el Senyor.
El jove de l’evangeli d’avui no va entendre la vida plena que Jesús li oferia en cridar-lo al seu costat perquè només era capaç de veure els béns materials que tenia i els que considerava com la font de la seva seguretat i de la seva felicitat; per això no volia deixar-los enrere. Va marxar trist i la seva mirada, que s’havia encès en veure el Senyor, es va apagar.
Marc vol deixar constància de la tristesa del jove; se’n va anar abatut perquè va preferir les seves riqueses a la invitació del Senyor. En canvi, no ens diu què va sentir Jesús en veure’s rebutjat. La resposta a aquesta pregunta, que ara ens fem nosaltres, està implícita en l’ensenyament que el Senyor va dirigir als seus deixebles tot seguit i, especialment en la tonalitat amb què la va pronunciar. Potser solem llegir les paraules de Jesús en to de retret o fins i tot d’amenaça quan haurien de ressonar més aviat com una lamentació. Déu vol oferir a tots la salvació però quants n’hi ha que, aferrats als béns materials, no es deixen atreure pel Senyor i ho rebutgen!
Preguntar-nos sovint quins són els desitjos de Déu per a la nostra vida ens farà més conscients que ningú està tan entestat en la nostra felicitat com Ell, ens farà més capaços d’acollir el seu voler, superant la nostra mirada de curt abast, i el dia a dia s’omplirà d’una felicitat insospitada.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies