Text de l’Evangeli (Mc 7,31-37): En aquell temps, Jesús sortint un altre cop dels confins de Tir, anà per Sidó a la mar de la Galilea per l’entremig del territori de la Decàpolis. I li presenten un sord i mut, i li supliquen que li imposi la mà. I apartant-lo de la multitud, li ficà els dits a les orelles, i, escopint, li tocà la llengua. I mirant al cel, sospirà, i li digué: «Effethà!» -que vol dir: «Obre’t!». I a l’instant se li obriren les orelles, i se li desféu la trava de la llengua, i parlava bé. I els manà que no ho diguessin a ningú, però com més els ho manava, més ho divulgaven, i més es meravellaven, dient: «Tot ho ha fet bé: els sords els fa oir i els muts parlar!».
Els miracles que realitza Jesús són sorprenents. Unes paraules, de vegades uns gestos, són suficients per eradicar el dolor, la malaltia i fins i tot la mort que sembla haver truncat per sempre més una vida humana. A canvi de tan gran do per a qui es troba tenallat pel patiment, Jesús només demana fe, confiança.
A l’evangeli d’avui el malalt és un sord gairebé mut. Són uns altres, potser uns amics o potser algú entre la multitud, qui crida l’atenció de Jesús, compadit d’aquell que no pot parlar per demanar i que tampoc no podrà escoltar la veu del Mestre. Jesús, sol·lícit, pren a part el malalt, el mira només a ell i fa uns gestos que el sord pot comprendre: toca les seves orelles i també la llengua, eleva els ulls al cel, sospira i xiuxiueja una sola paraula fàcil de llegir als llavis. Jesús mira al cel per ajudar el malalt a confiar en Déu, de qui procedeix tot bé. El toca perquè se senti interpel·lat personalment.
No sabem si el sordmut confiava en Jesús abans de la curació. En canvi, després de la seva trobada amb Jesús, va proclamar la fe als quatre vents, perquè no només va ser curat, sinó mirat i tocat i el seu cor va aprendre a elevar-se cap a Déu.
“Hem cregut en l’amor de Déu: així pot expressar el cristià l’opció fonamental de la seva vida. No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva” (Benet XVI; Deus caritas est, 1).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies