Text de l’Evangeli (Mc 7,1-8.14-15.21-23): En aquell temps, es reuneixen prop d’ell [de Jesús] els fariseus i alguns dels escribes vinguts de Jerusalem. I havent vist alguns dels seus deixebles que menjaven els pans amb mans profanes, és a dir, no rentades -ja que els fariseus i tots els jueus no mengen si no es renten les mans acuradament, aferrats a la tradició dels ancians; i quan tornen de la plaça no mengen si no es purifiquen, i hi ha moltes altres coses semblants que han rebut per a observar-les: purificació de copes i gerres i vaixella d’aram, i dels llits [on reclinar-se per menjar]- li pregunten els fariseus i els escribes: «Per què els teus deixebles no caminen segons la tradició dels ancians, sinó que mengen el pa amb mans profanes?». I ell els digué: «Bé profetitzà Isaïes de vosaltres, hipòcrites, com està escrit: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi; és en va que em reten culte, ensenyant doctrines, preceptes d’homes. Abandonant el manament de Déu, seguiu la tradició dels homes».
I convocant una altra vegada la multitud, els deia: «Escolteu-me tots i enteneu: no hi ha res fora de l’home que entri en ell, que pugui contaminar-lo; sinó que les coses que surten de l’home, aquestes són les que contaminen l’home!».
I deia: «És allò que surt de l’home que contamina l’home, perquè des de dins, del cor dels homes, en surten pensaments dolents, fornicacions, furts, homicidis, adulteris, avarícies, malignitats, frau, llibertinatge, enveja, blasfèmia, supèrbia, estultícia: totes aquestes coses dolentes procedeixen de dintre i contaminen l’home».
Els escribes i fariseus, una vegada més, volen disputar amb Jesús. El motiu, en aquesta ocasió, és una qüestió tan prosaica com la de rentar-se les mans abans de menjar, un costum que per als jueus està relacionat amb la puresa ritual.
Els fariseus ensenyaven que menjar sense haver-se purificat les mans tornava impur l’aliment i, per tant, a qui el toqués. Tot i això, les lleis de l’Antic Testament no prescruen la neteja per menjar; només l’estableixen per al menjar de les ofrenes fetes al Temple i afectava els sacerdots i els oferents. Els fariseus havien estès aquesta llei per a tot el poble i en qualsevol circumstància. En aquest sentit, el ritual de la purificació de les mans i d’objectes relacionats amb el menjar no era més que una tradició humana, i això és el què els hi retreu Jesús.
Els fariseus posaven la seva seguretat en el compliment de les tradicions dels seus avantpassats, però aferrats a aquests costums, tenien el cor lluny de Déu. El Senyor ensenya que és precisament al cor on neixen els desitjos, les aspiracions, els interessos, les motivacions. Si el cor està net, perquè busca agradar Déu i complir la seva Llei, difícilment arrelaran les males llavors.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies