Text de l’Evangeli (Jn 20,19-31): En arribar el capvespre d’aquell primer dia de la setmana, i estant tancades les portes d’on eren els deixebles per por dels jueus, es presenta Jesús i es posa enmig d’ells, i els diu: «La pau sigui amb vosaltres!». I dient això, els mostra les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar, doncs, veient el Senyor. I els digué altra vegada: «La pau sigui amb vosaltres! Com el Pare m’envià, així us envio jo». I dit això, bufà i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats, i aquells de qui els retingueu, els seran retinguts».
Però Tomàs, un dels Dotze, el qui es diu Dídim, no era amb ells quan vingué Jesús. Els altres deixebles li deien: «Hem vist el Senyor!». Però ell els digué: «Si no veig en les seves mans la marca dels claus, i no fico el meu dit en la marca dels claus, i no fico la meva mà en el seu costat, no creuré».
I vuit dies després els seus deixebles eren novament a dintre, i Tomàs amb ells. Vingué Jesús, tancades les portes, i es presentà enmig d’ells, i digué: «La pau sigui amb vosaltres!». Després diu a Tomàs: «Porta el teu dit aquí i mira les meves mans, i porta la teva mà i fica-la en el meu costat, i no sigues incrèdul sinó fidel!». Respongué Tomàs, dient: «[Ets] el Senyor meu i el Déu meu!». Li digué Jesús: «Perquè m’has vist has cregut? Benaurats els qui sense haver vist han cregut!».
Avui conclou l’octava de Pasqua, una setmana completa en què hem celebrat la resurrecció de Jesús, com si el temps s’hagués aturat per l’impacte d’aquest esdeveniment que va canviar la vida de la humanitat i el destí del món que habitem. Crist ressuscitat és el principi i la fi de tota existència.
Al llarg de la setmana els relats evangèlics han deixat constància de les manifestacions de Jesús, amb el seu cos gloriós, els seus deixebles i amics. Avui el Senyor vol donar protagonisme a Tomàs, un dels apòstols que va tenir la valentia de confessar els seus dubtes i perplexitats davant dels altres, que ja havien vist Jesús i conversat amb ell. Ells van ser testimonis de la seva trobada amb el Mestre, però la ment de Tomàs seguia bloquejada i el seu cor immensament adolorit. Ell necessitava veure per creure, tocar amb les seves pròpies mans qui havia canviat la seva vida. Al capdavall, els altres també havien cregut perquè havien vist. I Jesús, que el coneix bé, el deixa que comprovi la victòria sobre la mort.
Avui, en recordar aquest passatge, constatem que Jesús tendeix la mà una vegada i una altra per oferir el seu cor ple de misericòrdia i ple de perdó. Nosaltres, com Tomàs, podem correspondre amb senzillesa i renovar la nostra fe i reconèixer amb amor que Ell és l’únic Déu i el Senyor.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra.com
Altres recursos: vàries homilies